Tombes estibades de flors per recordar els nostres familiars
Aquesta setmana, els cementeris han estat els protagonistes i s’han omplit de gent per recordar els nostres familiars morts.
Com és costum, el dia de Tots Sants, i els anteriors, els cementeris presenten una activitat frenètica. Pràcticament tothom ho vol tenir tot a punt perquè llueixi ben ornamentat amb flors, principalment les més comunes d’aquestes dades, que donen als cementeris un color diferent de la resta de dies de l’any. Es netegen els espais públics a fons i els particulars fan el mateix amb les tombes i nínxols on descansen les despulles dels seus éssers estimats.
Enguany, s’ha “gaudit” de passejar pels cementeris amb unes temperatures poc habituals. Els més grans recorden que el dia de Tots Sants s’estrenaven els abrics, però enguany, amb una temperatura de prop dels trenta graus, n’hi havia que xalaven de la platja i de la mar. De fet, el dia de Tots Sants de matí hi havia manco gent que, per exemple, els dies anteriors. Pel fet de caure en un pont, són molts els que han aprofitat per partir de viatge i anar al cementeri dijous o divendres de la setmana passada. Això sí, dimarts, dia de la festa, “el cementeri està preciós de flors i ben cuidat”, comentaren algunes de les persones que hi passejaven.
Aprofitam aquesta data per fer una espipellada de ressenya històrica dels nostres cementeris. Al municipi n’hi ha tres, un de municipal (el de Felanitx) i dos de parroquials (els de Cas Concos i s’Horta).
Una passejada pels cementeris
El de Felanitx és l’únic que és de titularitat municipal i és el més gran dels que hi ha al municipi. La part més antiga fou inaugurada l’any 1814 i només hi enterraren durant mig any —abans s’enterrava a les esglésies parroquials i al convent de Sant Agustí. Durant el període constitucional 1820-23 s’hi tornà enterrar i fou construïda la capella. El 1823, abolida la Constitució i durant uns mesos, tornaren enterrar a les esglésies, però des de l’any 1824 els enterraments als fossars anaren minvant fins que el 1837 cessaren definitivament.
De llavors ençà, el cementeri ha experimentat diferents ampliacions. La primera, als anys 1893-1905; la segona, el 1930, en què fou construïda l’entrada actual, se’n doblà l’extensió i s’inaugurà el servei de cotxe per traslladar els difunts. L’any 1944 tingué lloc la commemoració centenària pels 423 morts de l’enterrossall de la timba, i s’hi instal·là un monument: un àngel de pedra de Santanyí, obra del felanitxer Joan Maimó, que assenyala el lloc on varen ser enterrats els morts de la caiguda de la timba. A aquesta part antiga també hi podem trobar un gran nombre de tombes amb escultures i làpides als difunts, la majoria molt obrades en pedra de Santanyí. De gran part d’aquestes es desconeix l’autor, però n’hi ha algunes fetes de mestres il·lustres, com l’escultor felanitxer Jaume Mir. Fer una volta per aquesta zona, artísticament parlant, és un exercici recomanable, i es pot seguir amb el telèfon mòbil o tauleta mitjançant els codis QR la història del cementeri.
La darrera gran ampliació fou fa quasi quaranta anys, el 1984. Més recentment, fa una quinzena d’anys, davant la demanda existent es va construir un lot de nínxols, i fa poc més d’un lustre es va executar la darrera ampliació en un terreny que l’Ajuntament adquirí, on es posaren a la venda nínxols i solars per edificar-hi capelles.
Cal recordar l’estada que en feren la Congregació Religiosa dels Germans Fossors, que s’hi instal·laren l’any 1969 i en tingueren cura fins que l’any 1991 se n’anaren.
Els altres dos cementeris del municipi són de titularitat parroquial. El de s’Horta fou inaugurat l’any 1881 i el de Cas Concos fou beneït l’any 1913.
