Quan era estudiant, jovenet (però no un nin), amb mon pare, m’agradava anar a La Protectora a berenar algun matí de pa amb oli i una cervesa. Allà, es trobaven alguns dels treballadors de caixes i bancs. Li dèiem La Protectora, però ja res tenia a veure amb l’antic espai que fou també cinema. A l’època de la qual parl, l’edifici ja era lloc de trobada i centre de dia per a les persones majors de seixanta-cinc, tot i que ho freqüentaven homes i dones de totes les edats. Allà sempre hi trobaves algú amb qui parlar i armar conversa.
Es veu que ara, aquest local, ja no disposa de bar per prendre un cafè o fer un llonguet amb pernil. I deman: no convendria tornar a activar llocs com aquell que, a la seva manera, donaven vida al poble? Per què no ho activen les institucions responsables?
