Miller’s Crossing

Era una mica més jove que jo, però com que de petits vivíem a la mateixa zona, prop de la plaça de les Torretes (això de Pax no m’agrada), i a més era molt amic del meu germà Tomeu, jo coneixia en Miquel Capó. No el vaig tractar gaire, però sempre vaig sentir que ens quèiem bé. Quan ens topàvem no només ens saludàvem, sinó que creuàvem algunes paraules, de bàsquet, sobretot, ja que ell n’era un fervent seguidor. De fet, després d’un viatge que va fer als Estats Units, sopàrem junts i ens contà anècdotes que havia viscut durant els partits de l’NBA, de la qual n’era un fervent seguidor, des de nin. En Miquel ens ha deixat. Era massa jove per partir, però la seva simpatia, que ens farà falta, farà que el recordem sempre.