Fa un parell, literal, de setmanes que, amb un grup d’amics, vaig pujar a l’ermita de Betlem des de la Colònia de Sant Pere, o millor dit, des de la zona coneguda com els Canons d’Artà. Una caminada no gaire feixuga, per un camí a vegades no del tot marcat i que durà gairebé una hora. Us ho recoman.
I què té a veure Betlem amb la vila?, us demanareu. Idò que una vegada allà dalt vaig tocar la campaneta de la finestra de venda de records i escapularis, i vaig poder passar una bona estona, molt agradable, per cert, amb un felanitxer que des de fa dotze anys té cura de l’indret: en Joan Xamena. Si anau a aquella ermita, no dubteu de posar-vos en contacte amb ell, segur que no us en penedireu.
