Adeu al convent de Portocolom (III)

El paisatge
Si rebostejau Google imatges i posau Portocolom us sortiran centenars d’encapçalaments tipus:
“Casas de colores, un faro idílico y muchas historias de piratas en uno de los pueblos más bonitos de Mallorca” 20 minutos.es/viajes
“El pueblito que casi nadie visita en las Islas Baleares y tiene hermosas playas” Travellandleisure-es
“Das Flair des kleinen Fischerdorfes erleben” (Viu l’estil del petit poble de pescadors) allturs.ch
Aquest és el Portocolom que es ven a les agències i llocs web.
Hem començat a veure, però, fotos amb arbres i branques disposats a manera de fotomuntatge per tapar certs edificis que no diuen amb les descripcions de les agències de viatges.
I és que és la part de sa Capella, la que venen a veure els visitants; les fotos a la web ho demostren.
I aquest benefici per al turisme de la vila el sostenen els propietaris de cases i embarcacions sense cap tipus d’ajuda.
La cosa és que si no s’ordena una mica la construcció, prest la part de sa Capella serà un decorat a primera línia i un Shanghai als carrers de darrere.
Cal entendre sa Capella com una estructura íntegra, no com un decorat de pel·lícula de l’oest, amb façanes a primera línia i bastidors i puntals al darrere.
Sa Capella, sobretot, però també la part històrica de sa Duana, es caracteritzen per les seves petites cases, els molls, el varador, les barraques, la plaça de Sant Jaume arbrada i no pavimentada, l’església, les costes, els camins del camp Roig, s’Algar, el far, els molls de sa Duana, etc. És una unitat. Hauria de ser considerada una unitat per les mateixes característiques tipològiques que presenta.
Per això el que es demana des de les associacions sotasignants és una ordenació més acord amb els nous temps, amb la nova consciència paisatgística, millorar les normes de l’any 1969 que encara ens regeixen i millorar el plantejament urbanístic.
Per això demanen a l’Ajuntament de Felanitx dues coses:
· La preservació del Convent de les Monges de la Caritat.
· Que en caràcter general, l’Ajuntament apliqui amb rigorositat una eina que disposa, que és un article d’aplicació directe: l’article 68 de la LUIB (Llei d’urbanisme de les Illes Balears).
Un article que fa referència a la preservació dels conjunts tipològics, que en el cas de Portocolom són dos: sa Capella i saDuana. Un article que cura per l’harmonia arquitectònica de les façanes en entorns tipològics, històrics, arqueològics, etc.
El conjunt de sa Capella va rebent contínues modificacions, ja sia per atendre necessitats familiars d’habitatge, com d’estiueig, o el que sia, però si es consuma la desaparició del Convent, l’erecció de quinze apartaments en bloc de manera unitària no té precedents i sens dubte afectarà altament l’harmonia del conjunt de sa Capella, que precisament és una de les esques que usa la nostra indústria turística per atreure visitants.
Com s’ha comentat en els articles anteriors, la desaparició del Convent suposa una pèrdua valuosa per a la història d’aquesta vila. Però a més, la nova construcció dels nous apartaments, a un solar d’una superfície de 1.000 m², pot ocasionar una falla sense precedents al conjunt tipològic de sa Capella.
Per desgràcia la degradació paisatgística dins conjunts tipològics sovint ve de la mà de les “noves arquitectures” que no contextualitzen la seva implementació o que es pensen que posant persianes ja compleixen.
Podríem omplir un parell de pàgines d’aquest setmanari de mostres de desperfectes a les façanes a la vila d’edificis de menys de vint anys que han prescindit d’ampits, cornises, aiguavessos… Elements tradicionals funcionals comprovats, però obviats pels nous arquitectes que en nom d’una llibertat creativa i una modernitat obvien la saviesa acumulada. Entaferren la peça artística i llavors ja tens els rovells, descloscaques, humitats…
Cal dir que un paisatge es fa al llarg de molts anys i basta una intervenció desafortunada per destruir-lo. Tenim precedents a l’illa d’accions preservatives paisatgístiques que han funcionat. Per exemple el barri pescador del Jonquet o el de Santa Catalina de Ciutat, on s’han combinat materials contemporanis amb línies arquitectòniques en concordança, colors, volums i tancadures.
El que cal és harmonitzar els usos que s’hi estableixen, sense arribar a gentrificar aquests fòssils paisatgístics, i que les persones que hi viuen no se sentin desplaçades per l’atracció que crea el caràcter mateix.
Les necessitats canvien i el confort que s’exigeix també. Es poden adaptar els habitatges als nous usos però sense perdre el caràcter.
Cal revisar el catàleg de Patrimoni Històric de Felanitx, que a parer nostre té més d’una errada.
Cal preservar els valors tipològics i això l’Ajuntament ho pot fer des d’ara amb l’article 68 de la LUIB.
El debat és al carrer; la responsabilitat, a la Sala i del Consell.