No he estat gaire llegidor, és un hàbit que sempre m’ha costat una mica, però amb el temps, la història, en especial la nostra cultura, de cada vegada m’ha agradat més. Ja fa temps que som lector de premsa local com el nostre estimat setmanari de Felanitx o tota la que m’arriba de Manacor, avantatges de ser de Son Macià i viure a Portocolom. El fet és que un dia vaig llegir un article de Manacor referent a un norai molt antic, situat a Porto Cristo, i el vaig trobar interessant. En aquella època, els norais es tallaven directament a les penyes, a un lloc concret on el vaixell podia atracar fàcilment i el desembarcament es pogués fer en les millors condicions. La cosa va quedar així, fins que un dia vaig fer arribar a en Tomeu Ramon aquella revista, ja que ell també és amant de la història, a més d’un gran coneixedor del nostre passat i el nostre indret. Després de mirar la revista, en Tomeu no va dubtar gens, i de tot d’una, em digué que a Portocolom també en tenim un d’aquests norais. Vaig quedar un poc sorprès perquè jo, personalment, no en sabia res.
Un dia vàrem anar a veure’l i, efectivament així va ser, estava dins Portocolom. De dins la mar potser no es veu, però de damunt les penyes, quan un sap el que mira, és difícil no veure’l. Ja que hi érem, en Tomeu també em va mostrar un viver situat per Cala Marçal. No sabem amb certesa per a què l’empraven. Potser realment era un viver per guardar el peix fresc o, potser, s’utilitzava per mantenir aliments frescs o ambdues coses. El viver té una història no molt llunyana i encara es poden apreciar restes de ciment que devien aguantar qualque tipus de tancament. En canvi, el norai és molt més antic i en Tomeu en sap de la seva existència pel que li han transmès les persones grans. Però la història potser s’ha perdut en el temps. Possiblement correspon a l’època romanobizantina, com diu l’article que va sortir al darrer Perlas y Cuevas de Manacor i, segurament, no ens equivocaríem gaire, però no ho sabem amb certesa ni tampoc sabem el perquè i fins quan es va utilitzar. Potser val més que ens ho conti un expert.
Segurament poca gent coneix l’existència d’aquest viver, i molt manco la del norai que tenim en el nostre estimat Port. En general, ens interessen unes altres coses que, culturalment, no ens solen aportar gaire i això em preocupa. Per saber cap on anam, primer hem de saber d’on venim. La història i la cultura són els pilars de la nostra existència i, si a nosaltres no ens importa, difícilment ho podrem inculcar a les noves generacions perquè les nostres arrels es mantenguin vives en el temps.
