El dolor (4)

Va entrar per la porta i va seure. Era una dona tirant a major. En què la puc ajudar ? Va preguntar el reumatòleg. – Tenc dolor -, va dir la pacient.
Avui no parlarem de cap malaltia, sinó d’un tema molt general, però que és el símptoma més important en la reumatologia. Avui parlarem del dolor.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, el dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable, que s’associa a dany tissular real o potencial. O sigui, el dolor és l’alarma quan rebem una agressió o alguna cosa no funciona. Ens cremam, fa mal. Ens punxam, fa mal. Ens mosseguen, fa mal. I així podem respondre a la causa del dolor. Així podem retirar la mà que es crema o es punxa o fugir de l’animal que ens mossega. També ens pot avisar que hi ha alguna cosa interna que no funciona, com el mal de panxa per una apendicitis o un mal de colze per una tendinitis. Però: sabíeu que hi ha molts tipus de dolor depenent de la causa?
El dolor més conegut i més habitual és el dolor nociceptiu, provocat per un estímul que activa un receptor. Aquest seria el responsable d’avisar-nos d’un cop, una punxada, una cremada, una fractura, una úlcera a l’estómac…
També tenim el dolor neuropàtic. Aquest és provocat per una lesió dels nervis o del cervell, que en el fons són els cables i l’ordinador que tot ho controla. L’exemple més conegut és la ciàtica, una lesió provocada (una hèrnia, per exemple) a la sortida dels nervis de la columna lumbar (nervis ciàtics) que provoca un dolor que se sent a la cama i al peu. O la síndrome de l’extremitat fantasma: gent que ha perdut un braç en un accident i que continua tenint dolor en el membre inexistent.
També trobam el dolor psicogen, que és molt poc habitual i apareix sense que hi hagi cap lesió o alteració orgànica.
I, finalment, hi ha el dolor psicosomàtic, cada cop més freqüent, en el qual el dolor s’associa a una lesió inicial, aquesta desapareix, però el dolor continua. És un dolor “inútil”, ja que ha perdut la seva funció. És més, pot quedar com a malaltia si es fa crònic. És important insistir que aquest dolor existeix. Moltes vegades els malalts amb aquest dolor es fan proves i proves, no es troba res i tenen la sensació que els metges creim que se l’inventa, i no és així. Aquest dolor moltes vegades s’associa a un component d’estrès o depressió i sol anar acompanyat de fatiga i son no reparador.
Per acabar, tenim una última classificació que em va ensenyar el meu pare quan estudiava medicina: el dolor dels altres que és exagerat i el dolor propi que és incomprès.