Aquesta setmana, discretament, ens ha deixat en Bartomeu Pou Jaume, l’amic de tants d’anys, amb qui vaig compartir il·lusions i decepcions, apassionat pel nostre poble i al qui devem la continuïtat d’aquest setmanari defensor dels interessos locals.
Aquesta publicació setmanal va néixer en uns anys convulsos com a òrgan de la Confederación Española de Derechas Autónomas, i durant la Guerra Civil va ésser el periòdic oficial de la Falange. A partir de l’any 1938, la família Pou es va fer càrrec de l’edició en unes circumstàncies molt complicades, amb interrupcions per manca de paper, sota la vigilància estricta de la censura franquista. En Bartomeu ha estat el tercer propietari i director del setmanari, que va heretar, amb l’Editorial Ramon Llull, del seu pare Sebastià i el seu germà Joan.
Tots els qui hem conegut les dificultats de tota casta que, sobretot en els primers anys, va haver de superar el nou director del Felanitx vàrem aprendre a valorar el treball que suposava treure al carrer setmanalment unes pàgines muntades i impreses a casa, amb uns mitjans tècnics que no tenien res a veure amb la situació actual.
En aquesta circumstància no puc deixar de recordar la constant introducció de la nostra llengua al setmanari, quan havia complit els seus primers cinquanta anys, que va culminar el dissabte de Nadal de l’any 1985, en què la publicació, amb frase del seu director, anunciava “l’assumpció plena de la nostra autèntica expressió” quan la capçalera i els titulars de les seccions pròpies assolien la vertadera normalització de la llengua del país per la qual lluitàvem des de feia anys.
Així, quan va arribar el moment de la seva jubilació, en Bartomeu va decidir que la Delegació de l’Obra Cultural Balear es faria càrrec de la continuïtat del setmanari, confiant que aquesta entitat compromesa amb el nostre país continuaria la tasca de tant de temps, per dotar el nostre poble d’un mitjà informatiu capdavanter amb especial dedicació a la llengua i la cultura catalana.
L’Editorial Ramon Llull, d’acord amb la seva capacitat, es va ocupar de l’edició de llibres en català, ha oferit als lectors un catàleg prou atractiu de títols diversos i, a més, la rebotiga a la casa del carrer Major va ésser un punt d’acollida de persones amigues per part d’en Bartomeu i la seva dona, Catalina, que ara, en un temps d’esvaniment de les tertúlies, encara enyoram els supervivents. Allà, en diverses ocasions, hi trobaves els felanitxers de la diàspora, els visitants curiosos i els tertulians recalcitrants.
En Tomeu ha estat un home que ha anat fent calladament de manera eficaç i sostinguda. Tots els qui hem tingut l’oportunitat de prestar-li la nostra col·laboració i hem mantingut la seva amistat i la dels seus, a l’hora de l’adeu, n’estic segur, hem de valorar molt positivament la seva contribució a favor d’una societat canviant que, malgrat tot, lluita per mantenir les seves senyes d’identitat.
