Dissabte a vespre esperava veure en Salvador —com a quasi tots els actes que des de fa anys he anat— al correfoc. Em pensava que seria a sa Font esperant l’arribada, però no el vaig veure. Com que l’espai és gros, em pensava que s’hauria col·locat a una altra banda, o bé que era a Cala d’Or. Per ell era sagrat, els dissabtes, anar a dinar i a passar l’horabaixa a cal seu germà Pedro, amb la família. Per això, alguns dissabtes faltava als actes.
Però, tot just acabat el correfoc, a sa Font mateix, m’arribà la notícia de la seva mort. Curiosament, just abans de començar el correfoc havia llegit als diaris digitals que un home de setanta-tres anys havia mort ofegat a Cala d’Or. Quan m’ho varen dir, el meu pensament tot d’una ho va lligar i així va ser.
En Salvador va anar a banyar-se a Cala d’Or (Cala Petita li diuen, supòs que per diferenciar-la de Cala Gran) i possiblement per una indisposició es va ofegar. Tot d’una hi acudiren ambulàncies i serveis mèdics, però després de 45 minuts d’intentar reanimar-lo no es va poder fer res per salvar-li la vida.
El diumenge dematí la notícia es va escampar, tant al carrer com a través de les xarxes socials. L’afecte que gran part de la població li tenia va quedar palès amb els nombrosos missatges que es publicaren.
I què voleu que us digui d’en Salvador que no sapigueu o no s’hagi dit? Felanitxer de potada, que estimava, i molt, el seu poble i la seva gent, que participava a tot. Era dels pocs que topaves a quasi tots els actes. Servicial, disposat sempre a donar una mà i ajudar on fes falta. “Gori, si no hi pots anar, jo te faré un parell de fotos”, em deia, i ben content que estava de fer-les.
Aquests dies m’he demanat: quantes fotos hi deu haver dins el seu mòbil? Ben segur que en deu tenir moltes més que jo. El seu arxiu també forma part de la crònica fotogràfica del poble dels darrers anys. S’hauria de conservar. Seria una llàstima que es perdés.
El futbol i l’església eren les seves curolles. També repartia el setmanari a un sector del poble i cada dimecres, ben puntual, feia la passadeta per la redacció per fer un poc de xerrada i facilitar-nos els números de la loteria que fins ara s’han publicat a la pàgina 2.
Podria escriure molt més sobre en Salvador, però la gran majoria de lectors el coneixien bé. Qui no coneixia en Salvatore! I sabien com era, sempre disposat a donar una mà on o a qui fes falta, a participar i a gaudir de tot el que es feia al poble.
Salvador, gràcies per tot el que has fet. Et trobaré/rem a faltar.
A reveure! Ves a saber quan.
Setmanari Felanitx © 2021
