La necessitat de conèixer la història (II)

L’activisme d’Aurora Picornell no es limitava només a les tasques del partit, sinó que també formà part d’associacions, destacant-ne l’activisme sindical, a més d’involucrar-se en activitats politicoculturals durant la Segona República.
Avançant cap al 1935, quan el PCE es trobava en una situació gairebé de clandestinitat, la nit del 14 de setembre de 1935 Aurora Picornell va ser detinguda per primer cop i fou traslladada a la presó provincial de Palma (ubicada al carrer dels Caputxins) en condicions deplorables. El 6 de novembre després de celebrar-se el judici a l’Audiència Provincial de Palma, fou excarcerada, ja que duien més temps de presó preventiva del que dictava la sentència.
Més endavant, amb les eleccions de febrer del 1936 i l’arribada del Front Popular al Govern reactivaren l’esquerra obrera mallorquina. El clima d’eufòria pel canvi polític tingué una de les primeres demostracions públiques en la commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Emperò així com avançaven els mesos es feia evident l’amenaça d’un cop d’estat. Situació que va fer que Aurora tingués previst embarcar-se el 18 de juliol amb el vaixell Ciutat de Barcelona que s’encaminava a assistir als jocs esportius barcelonins. Els plans d’Aurora es veieren truncats davant la notícia de l’aixecament de tropes colpistes al protectorat del Marroc contra el Govern del Front Popular.
La matinada del diumenge dia 19 de juliol, els militars colpistes i els seus aliats civils prengueren el control de Palma, per la qual cosa es refugià a la Casa del Poble, emperò el dematí del dit dia fou apressada i conduïda a la Presó Provincial.
Aurora Picornell fou sens dubte la primera dona empresonada a Mallorca després del cop d’estat. No trigà gaire a rebre la companyia de dones de la seva ideologia, però a diferència de la major part d’aquestes primeres preses Aurora Picornell no va ser mai processada. A més a més, a mesura que passaven les setmanes la situació del departament femení de la presó provincial era de cada cop més insalubre. Amb l’increment del nombre de presos s’adquirí un edifici perquè complís la funció de presó, aquesta seria coneguda amb el nom de “Can Salas”. Aurora i les seves companyes hi foren traslladades l’11 d’aquell mes. Encara que les condicions no foren millors ni molt manco. Segons Ginard, es té poca informació de la seva estada a Can Salas.
Pel que fa a les mesures de repressió, una de les principals era les conegudes tretes: consistien en l’alliberament sobtat de presos no sotmesos a expedient judicial que eren després assassinats per grups falangistes. Aquesta forma de liquidació sembla que s’inicià l’estiu del 1936, essent el moment culminant el primer trimestre del 1937. El 5 de gener del 1937, després del sopar, la zeladora de Can Salas va comunicar en veu alta que cinc recluses serien immediatament posades en llibertat. Es tractava d’Aurora Picornell Femenias, Catalina Flaquer Pascual, Antònia Pascual Flaquer, Maria Pascual Flaquer i Belamina González Rodríguez. Les esperaven un grup de falangistes. Segons les fonts, en aquell moment ningú tingué el més mínim dubte del tràgic destí que les esperava.
Fins fa poc es creia que foren afusellades al mur del cementiri de Porreres, emperò la identificació de les seves restes juntament amb el de quatre dones, les Roges del Molinar, a Son Coletes (Manacor) fan un gir en aquesta història. El seu cos, en el que s’hi identificaren tres trets en el cap, es trobà amb una ploma estilogràfica. Les seves restes foren entregades a la seva família el 28 de gener del 2023.
Tal com afirma David Ginard, Aurora Picornell ha esdevingut la màrtir republicana més coneguda de la Guerra Civil a Mallorca, juntament amb figures com Emili Darder i Alexandre Jaume.
“El símbol Aurora Picornell ha tendit cada vegada més a configurar-se com a patrimoni col·lectiu de les ideologies progressistes i de la lluita contra el feixisme […]. Sens dubte, aquesta pot ser considerada la darrera gran victòria assolida per l’activista del Molinar. Tant de bo que la història, sempre implacable, li faci finalment justícia.” (David Ginard, 2016).
Es diu que les darreres paraules d’Aurora abans de morir foren: “Podreu matar homes, dones, infants com el meu que encara no han nascut. Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?”. Quan es compliren 80 anys del seu assassinat fou nomenada per unanimitat filla predilecta de l’illa de Mallorca. Set anys més tard no només la seva figura es veu insultada i agreujada, sinó també la Memòria Democràtica.
Els fets que es viuen avui en dia, encara que sorprenents, no són d’estranyar. Cal recordar que l’ascens de l’extrema dreta a Espanya (i a Europa) és una realitat. Res nou, en el 75 com es pot parlar de transició democràtica amb l’establiment d’un cap d’Estat (el rei) designat pel mateix Generalísimo, amb el manteniment de velles estructures de poder i amb el silenci davant tot el que passà a la Guerra Civil i a la dictadura?
En lloc de condemnar els fets iniciats el 36 i perpetuats des de llavors, se’ls ha anat recompensant i donant veu a tots aquells que ho enalteixen. Fets que expliquen que avui en dia tinguem una persona al capdavant del Parlament balear que afirma que Francisco Franco va deixar a Espanya situada com l’octava potència mundial. Permeteu-me puntualitzar aquesta afirmació: gràcies a aquesta dictadura, Espanya es va endarrerir econòmicament quaranta anys, tal vegada s’han oblidat de la política econòmica autàrquica que va enfonsar l’economia del país. De fet, Espanya no creix econòmicament fins deu o quinze anys després que Europa occidental, ja que va ser exclosa del Pla Marshall. El creixement econòmic d’Espanya es nodreix llavors del creixement econòmic d’Europa Occidental.
Permeteu-me dubtar llavors sobre l’afirmació del president del Parlament de les Balears. És com si s’afirmés que Hitler va dur a Alemanya a una situació econòmica extraordinària, salaris alts, poc atur, estabilització dels preus…, ara cal demanar-se: a costa de què?
Per tant, com pot ser que al capdavant del Parlament balear hi hagi una persona que ignora la història de la Comunitat que representa? A més a més, com pot defensar un dictador que, precisament, representa just el contrari de la institució que ell n’està al capdavant?
Se suposa que el Parlament és l’epicentre de la democràcia, tal vegada ens ho hauríem de qüestionar a hores d’ara. És més que evident que les passes que donem no són cap avant, ja que a dia 19 de juny l’Ajuntament de Palma ha donat l’ordre de no fer cap mena de difusió sobre la figura d’Aurora Picornell (segons l’Ara Balears).
La història per alguns pot ser avorrida, però ser conscients d’ella té com a preu veure dia a dia les barbaritats que diuen aquells que la desconeixen. Sense anar més lluny, la crispació social, política i econòmica actual, sumat a l’ascens de l’extrema dreta, no difereix molt de la situació prèvia que es vivia a Europa abans de la Segona Guerra Mundial. Ja ho diuen que l’ésser humà és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra.
Finalment, vull remarcar la importància de la història dins el currículum de secundària i batxillerat, la necessitat de formar persones amb criteri propi que no es deixin endur pel sensacionalisme polític i per tots aquests cacics que només els interessa moure masses de gent ignorant que diguin amén. Encara que si fos per ells l’assignatura d’Història seria substituïda per la Formación del Espíritu Nacional.