L’illòman de Call Vermell

En poques paraules: no som crític musical ni entès en música més enllà de fer mal sonar una tuba copejada a la banda municipal. Però us voldria recomanar un disc que m’acompanya amb la seva sonoritat i melodia aquest estiu, em referesc a L’illòman de call vermell que, com podem llegir en la contraportada són 11 poemes de Damià Huguet musicats per Negrei3colors.
Jaume Bergas i Negre com a veu, guitarra i piano, el felanitxer Biel Fiol com a violoncel i teclat, Miquel Marquès a la bateria i percussió, Tomeu Riera al baix entre altres instruments i el campaner Xavier Orestes a les guitarres, melòdica, ukelele i serra musical són els integrants de Negrei3colors. En el disc també han comptat amb la col·laboració de la campanera Margalida Ballester, de Can Serreller, i de Desirée Duran que posa la veu a un dels temes.
Llegim en el text del llibre-estoig del disc: “L’Illòman de call vermell pretén acostar la poesia de Damià Huguet per mitjà d’una adaptació prou lliure integrant distints estils musicals i diferents sonoritats, però mantenint en tot moment el fil conductor i la cohesió de conjunt.”
Fa uns anys vaig sentir aquest grup a Porreres, a Sa Fonda regentada per Xim, just devora Plaça i, en aquell petit espai, ressonava d’una manera especial aquella música i la portentosa veu de Jaume Bergas. Vaig proposar, aleshores, que duguéssim Negrei3colors a l’institut Damià Huguet com a membre del seu claustre que som. Qualsevol excusa era bona: Sant Antoni, el dia del llibre, el dia de la graduació, etc. No tenc constància que s’hagi dut a terme cap contacte per realitzar un concert que segur que seria molt ben rebut pels músics i tant de bo per l’alumnat. Ara bé, si hem d’anar a veure una sarsuela a Madrid com El Rei León per posar un exemple d’una activitat que s’ha fet altres anys, farem l’ullastre esbrancat. No em queix dels meus companys d’activitats extraescolars, és un “problema” estructural. Què hi farem?
Jo faig comptes fer escoltar aquests poemes tan bellament musicats de Damià als meus alumnes i mostrar-los aquest llibre-disc tan ben editat i amb unes fotos tan fantàstiques. Si els joves són capaços de valorar-ne la qualitat estètica o s’estimen més reggetonear això depèn i és feina dels professors, dels qui estimen la cultura més enllà de la teleporqueria i el colflorisme.
“El silenci és una malaltia mortal” deia l’escriptora italiana Natalia Ginzburg. Gràcies a Negrei3colors romandrà més viva encara la paraula abrandada i apassionada de Damià Huguet, entremesclada amb unes músiques i una veu que s’hi adiuen com a fetes a mida. Els colors de la passió, quins són? Negrei3colors els han sabut cantar. I el call vermell que pateix set, que enyora la pluja en aquest estiu on, una vegada més, som testimonis privilegiats, escoltant, per exemple, aquesta proposta musical, testimonis dèiem que encara hi ha miracles culturals en un poble on abunden i es multipliquen els renegats.
“Hem consentit callar massa espesses vegades (…). L’endemà de creure en béns escatimats/salparem de bell nou cap a l’illa de Creta.” Gràcies Negrei3colors per no callar i per afegitó cantar.