Sor Sagrari: una melodia summament discreta

Aina Maria Escalas i Obrador, coneguda popularment com la monja Farineta, fou una religiosa felanitxera aficionada a la cria de cucs de seda que el 1882, en el seu indret de naixement, fundà la comunitat de religioses de les Filles de la Providència. La congregació poc després es feu present a diversos indrets de Mallorca i de fora i al quaranta-vuit del segle XX s’acabaria unint a les religioses teatines d’Itàlia, fundades el 1583 per Úrsula Benincasa —vuit anys abans de tenir lloc aquella fusió s’havia agregat a l’exèrcit de les providències Apol·lònia Prohens i Monserrat, de 19 anys. Apol·lònia era una discreta jovençana natural de Son Valls que, pocs mesos abans de fer la seva entrada a les files de les providències, havia finalitzat la carrera de piano al Conservatori de Ciutat, després d’haver estat deixeble de piano de la professora palmesana Maria Bauçà (que durant alguns anys també havia estada filla de la providència i resident a Felanitx) i de Rafel Vich, prevere, compositor i preuat organista felanitxer amb qui Apol·lònia Prohens estudià harmonia.
L’al·lota, d’ençà dels dies de la seva infantesa, havia romàs molt lligada a les providències de Felanitx a causa dels forts vincles que la seva família materna mantingué amb aquella comunitat de religioses, la qual esdevingué punt de professió de diverses parentes seves. Batejada en religió com a sor Apol·lònia del Sagrari, en el si de la llar de les providències felanitxeres, el convent fou on durant un caramull de dècades impartí lliçons de piano, de solfa i també d’harmonia, a banda de guiar i educar les veus que formaven el cor de la que fou la seva congregació de professió, endemés de tenir cura de l’àrea de música de l’escola que, per aquelles saons, la seva comunitat regia a Felanitx i de ser l’encarregada de polsar l’harmònium de la capella del que fou el seu convent de residència. També fou professora d’un bon nombre d’alumnes a qui en reiterades ocasions presentà als exàmens que el Conservatori palmesà convocà —d’on, per cert, retornaren havent assolit òptims resultats.
Devers els anys seixanta, la coneguda per tothom simplement com a sor Sagrari deixà Mallorca i passà a residir una temporada a Sevilla i, posteriorment, a la Ciutat Comtal. En aquells temps, la seva germana de congregació sor María de Guadalupe tengué cura de les diverses tasques d’índole musical que fins aleshores Prohens capitanejava a la comunitat de les providències felanitxeres. Sor María era una religiosa provinent d’Almeria que, segons els qui durant aquella etapa foren alumnes seus a Felanitx, no estava massa preparada per tal de defensar cap casta de càrrec com a docent de música —igualment ens arriba que poc després deixà la vida religiosa amb la intenció de casar-se. Una vegada sor Sagrari hagué tornat al convent del seu punt de naturalesa, ens consta que reprengué els càrrecs de caràcter musical que defensava abans de la seva estada a indrets de la península Ibèrica, uns afers que aquella pacient i entregada religiosa nascuda el 1921 a les cases de Son Ramon Nou de Son Valls complí sense entrebancs, alhora que satisfé tots els seus pupils fins a aproximadament el 1975.
La dona, durant tres quarts de segle Filla de la Providència, finí el 2015 a 93 anys a conseqüència d’un tràgic accident de tràfnsit patit a la carretera que uneix Campos amb Felanitx, partint cap a l’Eternitat després d’haver donat lliçons de piano i de teoria musical a grapades d’alumnes, entre els quals Mercedes Nicolau, Miquel i Francesca Xamena o Gabriel Orfí, entre d’altres.
És un petit tast dels molts de deixebles que aquella dedicada docent tengué, a qui tots els qui la conegueren i tractaren, de forma unànime, subratllen la seva inesgotable bondat, extrema dedicació, eficaç pedagogia i summa discreció, una discreció exagerada que molt probablement és la culpable que el record del camí que com a professora de música i de piano sor Sagrari feu arreu de Felanitx, avui en dia, malauradament (i també injustament) sigui tan summament desconegut.