De què va el PP balear?

Escriure una carta oberta cada quinze dies i intentar mantenir una certa continuïtat amb l’actualitat, sovint resulta complicat. El món gira massa aviat i els esdeveniments ens cauen al damunt com una calabruixada. Sense anar gaire lluny, fa quinze dies Al-Assad governava Síria amb mà de ferro i les seves estàtues s’alçaven arreu del país. Avui (han bastat tretze dies), el capitost i la seva família han fuit a Rússia i els rebels (un conglomerat d’islamistes, si hem de fer cas al que diuen les agències) ja han ocupat la capital i potegen les restes dels monuments del dirigent suprem. Per la seva banda, l’estat sionista d’Israel ja ha situat tropes als Alts del Golan (un territori sirià que va ocupar fa anys), disposat a llançar-se sobre el territori sirià.
Aquesta reflexió inicial em serveix d’exemple per a explicar que el món pot canviar molt en quinze dies, i també en un dia. Així em va succeir amb la passada carta oberta, escrita en dilluns, com és el meu costum. Resulta que el dimarts es dugué a plenària al Parlament Balear una llei dita de “simplificació administrativa”, o una cosa similar. Hi havia una esmena de Vox que constava de trenta-quatre punts (em sembla) que feien referència, sobretot, a urbanisme i a la supressió del català com a llengua vehicular a les escoles. La diputada Marga Duran va votar en nom de tots els diputats del PP, i de rebot en nom de tots els votants del PP de les Illes. I, mira per on, la diputada Duran es va errar (jo no em crec que sigui tan pàmfila d’errar-se en una cosa tan greu) i va votar a favor de les esmenes dels neofranquistes d’ultradreta.
Ja ho sé: tots som humans, ens podem equivocar i, de fet, ens equivocam molts cops a la vida. Hem d’admetre les equivocacions i admetre les conseqüències. Però equivocar-nos com a individus ens afecta de manera personal i ens toca assumir així les responsabilitats derivades de la nostra errada. Des d’aquí deman quina responsabilitat han d’assumir els diputats que, per boca de Marga Duran, s’equivocaren de manera greu en uns temes que són decisius per al nostre futur com a poble. El fet que ningú hagi assumit cap responsabilitat em fa pensar que no hi va haver cap errada, tot fa part d’una maniobra orquestrada per a tenir contents als de Vox, a veure si així aquests votaran a favor dels pressuposts.
Per a mi, fent part d’aquesta maniobra, el PP va fer la comèdia d’intentar que la votació es repetís de bell nou, i Vox, com no en mancaria d’altra, s’hi va negar. Llavors, Antoni Costa digué que abans que les esmenes entrin en vigor, ells les anul·larien mitjançant un decret llei. Ara cal esperar a veure si tal decret apareix, com serà, quines esmenes derogarà i quines no. Vox ja ha avisat que si no es fa la seva voluntat, no votarà a favor dels pressuposts de la comunitat.
I que suposen aquestes esmenes? Doncs, com qui no diu res, la supressió del català (modalitat de les Illes Balears) a les escoles, retornant als temps del règim franquista i carta blanca per als especuladors d’orella alta (Matutes, Escarrer, Nadal, o els antics caps de la diputada Duran), urbanització de zones inundables o, com a anècdota, la construcció d’un camp de polo al terme de Campos, una antiga reivindicació de la dreta, considerant l’ancestral passió que hi ha per aquest esport al municipi natal de la presidenta Prohens (d’una urbanització als terrenys veïnats al camp de polo, no se’n parla, és clar).
Sembla que Marga Prohens està cercant una manera de salvar els mobles i aquest cap de setmana passat ha reunit als batles, batlesses i altres caps del seu partit a Campos, és clar, per parlar de la conveniència, o no, de convocar unes eleccions anticipades. I intentar d’aquesta manera fugir del control de Vox. Una maniobra arriscada. Si sabés una mica d’història, aquesta cosa que, segons els assessors del seu partit, ja no és necessari aprendre perquè tot està a internet, sabria que fa gairebé cent anys, una jugada similar va suposar l’arribada de Hitler al poder a Alemanya. 
Rellamps! M’he passat de llarg en aquesta reflexió, ara no tenc espai per parlar del canvi climàtic. Ho deixaré per a la pròxima ocasió. Segur que no s’haurà compost.