A la plenària d’aquest dilluns passat va prendre possessió del càrrec com a nou regidor del Bloc en Toni Mestre Hernández, a qui des d’aquesta columna volem desitjar tota la sort i els encerts del món. Passat l’equador de la legislatura completam la renovació del grup municipal, amb la il·lusió intacta per continuar amb una oposició combativa i, alhora, constructiva, i amb la certesa que, ara per ara, som l’única alternativa real de govern a la dreta que representa el Partit Popular i la senyora Soler.
Tenim un equip de govern que ha fet del “qui dia passa, any empeny” la seva principal filosofia. Les plenàries, com la de dilluns, s’han convertit en el dia de la marmota. Moltes vegades ja hem parlat aquí de les modificacions de crèdit, les pessigades que es van fent al superàvit per pagar el que no es va pressupostar en el seu moment. Més d’1,3 milions d’euros la darrera. Pensareu que es tenen molts d’imprevists, però no, són les mateixes partides de sempre (llevat de qualque inversió). Ara que es comencen a preparar els comptes per al 2026 insistírem en la necessitat de donar veu a la ciutadania a l’hora de decidir la prioritat de les inversions. Una insistència que fa dos anys que reiteram, per no acabar fent, com a sa Capella, projectes milionaris en contra de l’opinió dels veïnats.
També és ja costum que la batlessa dediqui bona part de les plenàries a fer oposició de l’oposició. Presentàrem una moció per una ordenança de gestió d’espais forestals. La batlessa ens sorprengué afirmant que ja en teníem una, d’ordenança, però per poc que gratàrem resulta que no, que hi ha el Pla de Prevenció d’Incendis, el qual, dins les actuacions que es requereixen a l’Ajuntament estipula, oh, sorpresa, la redacció d’una ordenança municipal per a la prevenció d’incendis, justament el que demanàvem. El Pla també requereix moltes altres actuacions que tampoc s’han fet, per tant, la senyora Soler o no sap el que signa o bé es pot aplicar el conte de la ganduleria que tant li agrada atribuir-nos.
A l’apartat de preguntes demanàrem, entre altres coses, per les obres per a l’eliminació de la carretera de s’Arenal, un projecte que fa anys i panys que reivindicam i duim al programa electoral. Com de costum, demanam per una cosa i se’ns en contesta una altra. Demanàvem per les feines de “neteja” i desbrossament, totalment exagerades en un projecte que pretén renaturalitzar un espai. Des del Bloc també feim nostra la proposta de Salvem Portocolom de traslladar el xibiu fora de la zona dunar, on es troba actualment, a un altre emplaçament més elevat.
