No saben, no contesten

“No saben, no contesten”. Aquest podria ser perfectament el resum de la plenària d’aquest dilluns passat. I quan contesten, o es contradiuen o renyen, podríem afegir. Vet aquí un parell d’exemples.
Un tema que ja arrossegam de fa mesos és l’aparcament de Cala sa Nau. Investigant un poc, cosa que no ha fet l’equip de govern (ells, tant feiners) hem descobert que la parcel·la on se situa el pàrquing forma part d’una finca on durant els darrers 30 anys s’hi han comès, presumptament, una catefa d’il·legalitats urbanístiques. A la nostra pregunta sobre com pretenen legalitzar una activitat dins una parcel·la fora d’ordenació molta gesticulació i fugides d’estudi, respostes cap ni una. I afegim: tenir coneixement d’una il·legalitat i no iniciar l’expedient sancionador corresponent, per a un càrrec públic, es diu prevaricació.
Altres vegades, a l’hora de contestar les preguntes que ens pertoca fer en la nostra tasca d’oposició, a la senyora Soler i al seu equip de govern els fa més via la boca que el cap. La batlessa no es va ni despentinar quan, escomesa sobre les partides acumulades sota el concepte de “festes populars”, va contestar que ens costa un 30 % més de doblers públics que a ella li donin l’enhorabona per aquestes festes. Apoteòsic. Un altre exemple és quan li vàrem demanar sobre unes declaracions seves en què reconeixia implícitament que tenia coneixement que el fems dels xibius de les platges acabava en un abocador il·legal a can Gaià, que el Bloc havia denunciat. “Era temporal”, deia en premsa. A la plenària, miraculosament, ja no en sabia res.
Com dèiem, altres vegades, la resposta consisteix en renyar l’oposició. Una mescla de paternalisme i condescendència un tant irritant, s’ha de dir. Un exemple: demanàvem per un establiment de Portocolom que ofereix allotjament sense llicència d’activitat hotelera i que, a més, genera molèsties als veïnats del seu entorn. Amb la seva resposta irada, la batlessa ens venia a dir que tant ells com nosaltres tenim la mateixa responsabilitat a l’hora de denunciar les irregularitats. Encara que no sigui cert, les denúncies les anam fent, altra cosa és que qui té l’obligació de fer-hi alguna cosa al respecte, que són ells, se’n rentin les mans, o fins i tot es posin al costat dels infractors.