Categoria A. Finalista
Hola, em dic Hiba i ara mateix som la primera dona negra presidenta. Quan jo era petita mon pare maltractava la meva mare. De fet, jo vaig néixer perquè mon pare va obligar ma mare a tenir-me, és a dir, que jo no hauria d’haver nascut. O potser sí.
Quan jo tenia set anys, ma mare i els meus tres germans (també nascuts per obligació), vàrem fugir de casa i ens en vàrem anar a Espanya. Allà jo vaig poder anar a l’escola, però tenia menys drets que els altres nens i nenes només per ser negra. Vaig aconseguir arribar a l’institut i vaig decidir estudiar ciències polítiques, dret i economia. Als professors els va parèixer estrany i no volien que una dona negra fos presidenta, per això em deien que no ho aconseguiria i que em dediqués a una altra cosa. Però, malgrat això, no em vaig rendir i vaig entrar a la universitat. Allà em vaig treure la carrera i em vaig presentar a les eleccions. Jo no m’ho esperava, però ho vaig aconseguir i ara lluito per una igualtat tant de gènere com de raça.
Maria Neus Adrover Sanchís, CEIP Reina Sofia
