Categoria B. Finalista
Avui m’he aixecat amb ganes d’anar a comprar roba. He anat a passejar per la ciutat i a mirar les botigues que més m’agradaven pels seus aparadors.
Hi havia botigues on venien calçons i camisetes de colors blaus, verds i marrons. I d’altres on venien vestits i faldes roses, morades i vermelles. Jo he entrat a la que més m’agradava.
Quan he entrat a la botiga, el dependent era un home. M’he posat a mirar la roba que hi havia, he agafat les peces que més m’agradaven i, quan anava cap al provador, l’home que atenia m’ha demanat:
—Això és per al teu home?
I jo li he contestat:
—No, és per a mi.
Jo havia agafat uns calçons i una camiseta de color blau. Ell m’ha mirat durant deu segons i m’ha dit:
—Perdona, però aquesta roba que has agafat és d’home.
L’he mirat i li he respost:
—Perdona, però la roba no té gènere.
Jo no hi veig el problema de posar-me una camiseta i uns calçons blaus.
Maria Rosselló Covas, 1r ESO B Es Lledone
