Han passat ja més de dos anys d’ençà del començament del malson de la pandèmia i podem fer una mica de balanç de certes coses, actituds, maneres de fer, reaccions, hàbits, nous i vells costums, canvis o no canvis a la societat… I sí, és en aquest darrer punt on em vull aturar. Ens vàrem cansar de sentir que en sortir d’aquesta pandèmia la societat, en general, en sortiria millor, que tots seríem millors persones i que tot serien flors i violes! I un memeu!
Un petit exemple és, em conta un bon amic que té el seu negoci prop d’un casino, que abans de la pandèmia, quan granava la carrera abans d’obrir, hi trobava qualque llosca, però no feia llarg.
Ara bé, ha estat acabar els confinaments, les restriccions, començar a poc a poc la “nova normalitat”… Idò bé, aquesta nova normalitat es pot dir que és una porca normalitat! És indignant, vergonyós i me n’afluix, de dir res més gruixut perquè tenc més vergonya que tots aquells que, primer, es passen segons quines normes per la clenxa de la… i, segon, que són més bruts que no s’hi pot ser més. Em diu aquest bon amic, que tot s’ha de dir, té més paciència que un sant, que cada matí replega davant ca seva una camionada de llosques que la gent, incívica i porca, que freqüenta la cafeteria, tira per les voreres i davant els portals. No poden fumar a les terrasses, però, a un pam de la terrassa, davant cal veïnat, es veu que sí!
Com bé em diu, irònicament, haurem de mirar de contractar n’Indiana Jones per veure si és capaç de trobar “el cendrer perdut”, un remake de En busca del arca perdida, perquè hi deuen estar ben perduts els cendrers, per aquestes contrades. Al manco vull pensar que és això, perquè la gent n’ha sortit molt més bones persones i cíviques després de la pandèmia i és impensable que el problema de les llosques sigui realment per la manca de cendrers, no perquè la gent sigui porca de mena. Pots pensar!
