Felanitx, de l’entusiasme a la por és el resultat d’una llarga i apassionada feina, és la reedició revisada i molt ampliada, especialment pel que fa a la repressió, del llibre que Aina Adrover va co-publicar l’any 2002, Felanitx 1931-1939. República, guerra i repressió.
Divendres que ve, dia 12, a les 19 hores, Pere Estelrich i l’autora, Aina Adrover, el presentaran a la Casa de Cultura.
A mode de presentació us n’oferim un tast:
“Quan es proclamà la República a Felanitx hi hagué festa, alegria, entusiasme, per molt que algunes persones es varen sentir fora de lloc perquè ningú no sabia ben bé què canviaria.
Però ni per ideologia, ni per acció, ni per omissió no es va maltractar ningú amb el beneplàcit del nou govern. Pere Oliver Domenge, el nou batle, es va saber envoltar de gent molt diversa per poder abastar molts i diferents àmbits a l’hora de dur endavant el seu projecte. Varen construir escoles, un nou escorxador, un nou edifici per al mercat, es varen posar fonts públiques per facilitar la vida a qui tenia menys recursos, una nova sala de parts i d’atenció a les dones embarassades, es varen canviar noms de carrers, es varen retirar imatges religioses de l’Ajuntament i de les escoles, una sirena avisava de les hores d’entrada i sortida de la feina, i moltes més coses es varen fer. Unes agradaren més i altres menys, com passa sempre.
Aquells a qui no agradava la nova política ben aviat començaren a programar-ne l’esbucament, i quan el juliol de 1936 començà la massacre, ho tenien tot a punt per dur-la a terme. I aquell entusiasme amb què es proclamà la República es convertí en por. Sabeu qui eren n’Aina Llodrà, en Rafael Estades, en Cosme Bordoy, na Pura Manzanares, en Carlos Simarro, en Francesc Milta, en Joan Falcó, en Cayetano Ibáñez, en Macià Capó, na Catalina Massutí, en Jaume Garau, en Miquel Barceló, en Biel Obrador, etc.? Alguns dels noms potser ens resulten familiars per l’endogàmia illenca. Tots eren veïns de la vila. En Miquel Barceló va ser, que sapiguem fins ara, la primera persona assassinada a Felanitx i en Macià Capó era de l’altre bàndol, en Biel Obrador de Cas Concos va ser afusellat pels feixistes i n’Aina Llodrà empresonada per comunista i maçona, tot i que ella no sabia què significaven aquelles paraules. En Francesc Milta, cavallot de malnom, feia el servei militar quan, diuen, que va torturar amb altres felanitxers fins a la mort en Rafael Estades s’Esparter. Podria seguir.
Per què en sabem tan poc d’uns fets tan recents i tan propers? Idò perquè ens ho han amagat. Les víctimes, perquè els vencedors varen arribar a l’extrem de fer-les sentir culpables, i callaven, i els guanyadors, perquè, com sempre, varen decidir mostrar només allò que els convenia”.
