Felanitx va ser dissabte passat la capital de la glosa, en diferents modalitats. Uns 130 glosadors arribats de diferents indrets dels Països Catalans participaren a la tretzena edició de les 12 Hores de Glosa, una cita recuperada després de la interrupció per la pandèmia.
La diada va començar a les 11 del dematí amb una demostració de gloses a la plaça de la Font de Santa Margalida, a càrrec dels Glosadors de Mallorca i altres glosadors arribats de Menorca i de Catalunya. “Encara que sigui el mateix, és diferent; les tonades són diferents, les mètriques també i, en segons quines regions, es glosa a pèl, sense acompanyament musical, com a Mallorca. En canvi, en altres llocs es fan servir instruments com la guitarra, el guitarró o l’acordió”, explicava un dels glosadors.
A continuació, a la Casa de Cultura hi va haver una interessant taula rodona amb el títol “Glosa i tabú”, en què es varen abordar diferents temes i en especial sobre si es pot glosar de qualsevol cosa. Hi participaren el musicòleg valencià Josep Vicent Frechina, la glosadora manacorina Maribel Servera (Servereta), la mestra i cantaire gironina Gemma Pla i la bertsolari (glosadora basca) Maialen Akizu Bedigain, tots moderats pel glosador veterà Mateu Xurí. Un dels temes que més suscità l’interès de ponents i públic fou la creixent presència femenina dins el món de la glosa, que ha comportat la inclusió de temes i perspectives nous (com la maternitat o el desig sexual), poc tractats abans o tractats exclusivament des de l’òptica masculina.
Després de dinar, va tenir lloc la part més popular i festiva de les 12 hores: el correbars. Tot i que al principi es va plantejar d’una manera, les darreres restriccions per la COVID-19 varen obligar l’organització a variar el programa. Així, en comptes de glosar a l’interior dels bars, es va fer a l’exterior, on els glosadors varen improvisar a peu de carrer i se’ls va sumar qui s’atrevia a replicar-los i combatre-hi verbalment. N’hi va haver que van estar a l’alçada, i que deixaren el llistó molt alt. Els punts neuràlgics de les glosades foren la plaça de les Palmeres (Can Felia i S’Abeurador), Can Moix i el bar del Parc Municipal, on s’oficià la fi de festa, ben entrada la matinada, de manera que les dotze hores inicials es varen convertir en quinze o setze.
Després de la pandèmia, aquesta trobada va servir als glosadors per posar en comú diferents elements com són les investigacions que van sorgint, aprendre noves tonades i posar sobre la taula el futur de la glosa, a més de retrobar un espai per passar-ho bé fent el que saben fer: utilitzar la paraula oral improvisada. La jornada va ser tot un èxit i va comptar amb molt de públic. El bon temps hi va acompanyar.
