Paral·lelament a la Nitx de l’Art i durant quatre capvespres, l’obra Figures & Letters (2006), videoinstal·lació del reconegut artista escocès Charles Sandison, es projectà sobre la coberta central de la capella de Sant Nicolau del s. XVIII en el Convent de Sant Agustí. Organitzat des de l’Ajuntament de Felanitx i des del Centre Cultural, fou comissariada per Sebastià Mascaró i Neus Cortés, i es presentà amb l’acompanyament d’una peça sonora creada per Pedro Tous. Fou possible gràcies a la col·laboració de la Parròquia de Sant Miquel i a l’Associació d’Amics del Convent de Sant Agustí.
L’obra projectada cap a la cúpula central octogonal de la capella, i aprofitant el joc de llum i foscor s’estenia també fins a la part de les voltes i dels arcs que s’obrin a les diferents capelles annexes. Un conjunt d’elements arquitectònics diversos recoberts d’un blanc envellit de calç, que conformen el sostre d’un espai litúrgic i peculiar del s. XVIII, de planta en creu centralitzada, que acollí aquesta presentació contemporània a tall d’observatori astronòmic, de constel·lació o de “cúpula celestial”.
Charles Sandison és conegut per les seves projeccions digitals generades amb un programari en temps real que crea ell mateix, i que són projectades damunt diversitat d’espais arquitectònics exteriors o interiors de museus o galeries d’art, entre d’altres. D’aquesta manera l’artista combina el llenguatge, la forma, l’arquitectura i el moviment.
En aquest cas, l’obra Figures & Letters, col·lecció particular, es compon de tres arxius d’unes 798 figures/imatges diferents cada un, que se sincronitzaven aleatòriament creant seqüències en moviment constant. Una pluja de lletres, textos i paraules extretes d’una part d’una bíblia del s. XVII foren projectades conformant figures humanes que interactuaven individualment o entre elles, i que banyaven tot l’espai arquitectònic de la cúpula de la capella en una segona pell. Aquestes siluetes s’anaven configurant i alhora desintegrant, creant múltiples escenes en moviment a vegades més figuratives i d’altres més abstractes. Simulaven patrons de comportament humà, establien diàleg amb l’espectador convidant la seva immersió i a completar el significat de les imatges i de les paraules a partir de la seva subjectivitat.
En el convent cal fer referències a Sant Agustí d’Hipona i a la seva ordre que veia les matemàtiques (llenguatge i base de la tecnologia) com un mitjà per apropar-se a Déu i entendre la veritat. El sant creia que les matemàtiques revelaven l’ordre i l’harmonia de l’univers, reflectint l’ordre diví. Els seus escrits exploren la relació entre el número, la saviesa i la creació divina. Iconogràficament, és representat sovint amb llibres de geometria i esferes armil·lars simbolitzant el seu interès i coneixement en aquestes disciplines. Per a l’orde agustí, la cúpula s’entén com a símbol de la volta celestial, es converteix en un espai que connecta la terra amb allò diví, on la llum de la veritat il·lumina la ment humana, representa l’esfera celeste i el coneixement transcendent.
Acompanyava la instal·lació una peça sonora composta per Pedro Tous, feta en un sistema de fonts aleatòries modulades per control de voltatge, que convidava a submergir-se dins l’obra i dins l’espai.
Una proposta que torna a posar en connexió per segon any consecutiu, l’art contemporani internacional i l’espai patrimonial del Convent, recordem l’any passat l’obra Gate Small (2003) de l’artista coreà Do-Ho Suh.
Charles Sandison (Haltwhistle, Regne Unit, 1969) estudià art a la Glasgow School of Art del Regne Unit. Des de 1995 viu i treballa a Finlàndia. Participà en la Biennal de Venècia l’any 2001 amb l’obra Living Rooms; temps després a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, 2012 amb col·laboració en el projecte de Norman Foster Gateway. Té el VIII Premi ARCO Madrid BEEP d’Art Electrònic, 2013. Ha duit a terme instal·lacions a institucions artístiques públiques i privades d’arreu del món. Entre algunes destaquen les exposicions en el Centre d’Art Contemporain Georges Pompidou, a França (2003), la del Musée d´Orsay Art Contemporain, París, França (2008). En el nostre país ha exposat a la Galería Max Estrella (2012) i en el Museo nacional Centro de Arte Reina Sofía, de Madrid (2009). Té obres a col·leccions de museus com: en el MNCARS Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía; Kiasma a Hèlsinki; al Bonn Art Museum Alemanya; al Denver Art Museum als EUA; al MUSAC de León, IVAM de València; al Musée d’Art Contemporain de Montreal, Canadà; Foundation Vuitton París; entre d’altres.
