Un dels artistes felanitxers més reconeguts de les darreres dècades, Andreu Maimó, exposa a la Torre de Canyamel (Capdepera) fins al 31 d’octubre.
Artista multidisciplinar, on la naturalesa, les figueres i el detall depurat de la seva obra són els protagonistes d’El meu entorn. Hi presenta peces de ceràmica, olis, obra gràfica i xilografies de gran mida que centren la seva obra. N’Andreu du tota una vida lligada a l’art i en aquesta exposició es pot veure feina en què hi ha dedicat més d’una dècada.
En declaracions a IB3 TV durant la inauguració de l’exposició, n’Andreu ha explicat que “és una visió del meu entorn més immediat. No necessit anar a molts llocs per trobar motius de feina. Els tenc al costat de ca nostra”, diu. I és que, per ell, l’ambició i la bellesa es troben ben a prop i la naturalesa és l’eix principal de la seva obra. “Vaig fer una feina de camp, de cercar quelcom que em cridàs l’atenció. I vaig descobrir el patiment dels arbres quan l’humà els vol domesticar”. També critica la velocitat amb què viu la societat, que perd de vista les coses més pròximes: “A vegades la bellesa la trobes a llocs que pareix que no són bells, però que ho són si saps mirar. La gent passa pels llocs amb el cotxe ben aviat i no veu res, ni el drama ni l’alegria”.
En el seu llibre sobre fruites mortes, fet dins el seu jardí de Can Vent, va descobrir també aquesta bellesa: “Vaig començar observant fruites que queien de l’arbre. Les veia cada dia com s’anaven transformant. És el pas de la vida a la mort. I totes les passes que dona fins a arribar a fer-se floridura. És un orgasme de colors. És preciós, però t’hi has d’acostar i mirar-ho”.
Tot i la seva vida lligada a la creació, alguns experts el consideren el gran oblidat. “Sí, ho he estat durant 50 anys. M’arriba tard. En tenc 75 i ja m’hauria agradat que m’haguessin anat igual de bé les coses quan en tenia 40 que ara”. Però, assegura que les coses que abans eren molt negatives per ell ara són positives. Ho demostra en una obra molt coherent i pulcra.
Aprèn del fracàs? “Sí, més que de les victòries. Ja saps el que has de fer: més feina i anar viu. Jo n’he tengut molts, de fracassos”, diu, i explica quan un professor de Belles Arts li va posar un “no apte” en una pintura seva. “Els fracassos em donen forces per fer més feina. Hi ha molta gent que ho ha deixat anar perquè és molt difícil viure d’això. I molts no saben el potencial que tenen. És un món molt ingrat”, explica.
Per aquest motiu, no ha aturat de fer feina. Per a Maimó, l’art és una necessitat: “Si no pogués fer això, la meva vida no tendria sentit. En berenes, en dines, en sopes, en dorms… i poder-te dedicar al que t’agrada és triomfar. No hi ha res millor per a mi. Si t’agrada una feina i en pots viure, és perfecte”.
