Aquests dies ha sortit a la venda el llibre Mallorca, pàtria de Colom de l’escriptor i investigador Pedro Cuesta Escudero. Aquest llibre pretén demostrar, amb documentació i arguments fruit de l’estudi de l’autor, que Cristòfol Colom no va néixer a Gènova, com oficialment s’admet, sinó a Felanitx, i que fou fill del malmès Príncep de Viana.
Segons Cuesta Escudero, hi ha raons sociològiques, culturals i lingüístiques per sospitar que el genovès Cristòfol Colombo no va poder ser el Cristòfol Colom que va descobrir Amèrica. El taverner o cardador de llana que va deixar Gènova amb més de vint anys difícilment podria conèixer l’art de navegar i posseir la cultura científica i humanística que va demostrar Colom. A més, sembla que en Colom s’observa un fet incontrovertible: no sabia italià i els seus manuscrits estan expressats, però, en castellà, amb una impecable cal·ligrafia, llengua que ja dominava quan es va instal·lar a Portugal.
L’origen humil que la teoria genovesa els atribueix, com a artesans d’un taller de llana, fa difícil entendre que, en una època en què l’analfabetisme entre les classes humils era la regla, Cristòfol Colombo tingués uns coneixements científics, humanístics i d’idiomes que encara en els nostres dies serien excepcionals. El descobridor d’Amèrica parlava el català, el castellà i una mica de portuguès, i traduïa el llatí i l’hebreu. La seva acurada educació es pot deduir per la seva desimboltura en la utilització del llatí i la fluïdesa de la seva cal·ligrafia. Era molt més culte del que se sol admetre i se’l pot considerar un veritable humanista.
D’altra banda, la tesi mallorquina, que amb tant fervorosament defensa Gabriel Verd Martorell, sosté que Colom va ser, a més de corsari, fill bastard del Príncep de Viana. Aquest detall, segons l’autor del llibre, explicaria el fàcil accés de Colom a la Cort i als poderosos de l’època.
A més, assegura Cuesta, si Colom es manifestava súbdit natural dels Reis Catòlics i era considerat estranger a Castella només podia ser oriünd de la Corona d’Aragó. A diferència d’Amerigo, Magallanes i altres, quan Colom és contractat per fer el viatge a través del mar Tenebrós, no es va veure obligat a naturalitzar-se perquè, tot i estranger a Castella, se’l considerava de la mateixa família reial: era membre de la Casa de Trastàmara.
Mallorca, pàtria de Colom també conté altres anècdotes, que l’autor del llibre enfila d’acord amb les seves perquisicions. Cal destacar que Colom afirmava que el món, terra i aigua, és esfèric, però en forma de pera, amb el peçó sobre la línia equinoccial. Cuesta sosté que 470 anys després, el satèl·lit nord-americà Vanguard I va confirmar aquesta observació de Colom.
