Em podeu bé creure si us dic que estic ben cansat de queixar-me, d’haver de posar el focus sobre coses que no m’agraden. De veritat, seria més feliç parlant d’iniciatives culturals, d’avanços reals en la recuperació de la nostra malmesa identitat, però aquests temes, darrerament, donen poques alegries. D’altra banda, en quinze dies succeeixen tantes coses negatives, que no sap per on prendre.
Començaré parlant d’un tema, desapercebut per a la majoria, però que encara coeja i precisament per això, perquè la majoria el considera un tema menor, crec que és convenient insistir-hi un cop més; jo almenys faig comptes fer-ho mentre el meu mòbil cada cop que l’encenc em posi «Felanich» en comptes de «Felanitx». Hem sabut que hi ha una moció presentada a l’Ajuntament per part del grup socialista perquè aquesta grafia es barati i el nom del nostre poble aparegui escrit correctament als cercadors d’Internet. També sabem, perquè es va dir en una plenària, que la regidora Cano hi està fent feina. A mi les explicacions que vaig poder escoltar em semblen excuses foradades. No es necessita cap comissió d’experts per aclarir quin és el nom d’aquest municipi, ni tan sols el règim franquista, tan ufà del seu destí imperial, es va atrevir a tocar-lo, com es pot comprovar consultant els mapes militars dels anys seixanta del segle passat; o en el posterior Mapa Topográfico Nacional de España; escala 1:25 000, editat per la «Dirección General del Instituto Geográfico Nacional depenent de la Presidencia del Gobierno, unes institucions, totes elles, lliures de qualsevol sospita de catalanisme. També m’han informat que aquesta errada dels navegadors, es deriva del fet que la Wiquipedia en español ho posa d’aquesta manera. He consultat la Wiquipedia en moltes de les quaranta-una llengües en les quals apareix el terme Felanitx, i les úniques on apareix el nom escrit malament és en la llengua de l’imperi borbònic i en búlgar, tot i que aquesta darrera em sembla que és a causa d’una traducció fonètica del seu alfabet. I tot això no és nou, crec que a la Sala ho saben, només manquen les ganes de fer-ho arribar a qui pertoca.
“He consultat la Wiquipedia en moltes de les quaranta-una llengües en les quals apareix el terme Felanitx, i les úniques on apareix el nom escrit malament és en la llengua de l’imperi borbònic i en búlgar”
Un altre tema calent és el del pas de camions de gran tonatge per camins on està expressament interdit el pas d’aquesta mena de vehicles, com és el cas d’aquell que va del puig de sa Quarantena i surt a la carretera prop des Carritxó. El paviment pateix i s’espenya a causa d’aquest excés de pes, i les parets s’esbaldreguen per mor de les fortes trepidacions. Això no és un fet aïllat, cada cop que hi ha una construcció de gran envergadura per la zona passa el mateix; llavors els promotors d’aquests xaletarros desapareixen i ningú no es fa responsable dels desperfectes als camins. Quan aquesta problemàtica ha sortit a rotle a les xarxes socials, no han mancat els espavilats que prediquen que un permís d’obra autoritza a passar per damunt les normes de trànsit, fins i tot han arribat als insults contra aquells que ens atrevim a qüestionar les sacrosantes lleis dels especuladors. Té remei, això?
Em vaig mirar el programa de la Fira de Pebre Bord, cercant alguna cosa que pogués interessar a un home com jo, una mica empès pels anys i, sobretot, interessat per la cultura pròpia d’aquest país (i quan dic país crec que ja sabeu el que vull dir). Sí, he vist algunes activitats interessants, com un concert de la Banda de Música a la Residència, les ballades del grup Abeniara, la cercavila amb els gegants, i les diferents mostres d’animals i productes, tot molt semblant al que hi ha cada any, tot concentrat en un eix que va de la plaça de les Palmeres al Parc Municipal i deixant el centre antic en la més completa desolació, no semblava que hi hagués fira. D’altra banda, si no vaig errat, la passada fira de Sant Miquel ja es va dedicar de manera quasi monogràfica al ball; per tant, no entenc que en aquesta s’organitzin fins a quatre activitats dedicades a una cosa tan nostrada com és el ball de línia, un ball que sempre m’ha semblat propi de cowboys o de militars marcant el pas. Més que una fira, això sembla un parc temàtic.
