Malgrat la situació que vivim i patim per mor del coronavirus, Sant Joan Pelós no ha interromput la tradició de sortir a ballar i botar, això sí, amb alguns canvis respecte del que estàvem avesats a les darreres dècades. Tal com ja va fer l’any passat, per no interrompre l’ancestral tradició, en comptes de fer el recorregut pel poble sortint de la casa del ballador, només va ballar a la plaça de sa Font de Santa Margalida. A les 7 de l’horabaixa, Sant Joan, acompanyat dels músics (flabiol, violí, tamboret, guitarra, guitarró i molts altres instruments) varen sortir de la Casa de Cultura i va començar a dansar al so de la música característica, la coneguda tonada, sempre igual, però sempre nova. I ho va fer una bona estona.
El públic, tothom amb mascareta, va fer el característic rotlo i es col·locà pels voltants de la font. Hi havia molta gent, principalment pares amb infants que no es volgueren perdre aquesta imatge i tradició tan felanitxera.
Per cinquè any consecutiu, en Tomeu Manresa tornà a encarnar el sant. D’ençà que la memòria col·lectiva del poble en guarda record, fa més de cent vint anys, aquest és el vuitè ballador que interpreta la dansa.
Un Sant Joan Pelós atípic, però almanco aquests dos darrers anys no s’ha interromput la tradició del ballar el dia de Sant Joan a Felanitx.
