Caminant per la contrada felanitxera, podem veure i tocar quilòmetres de paret seca, entre les pedres de la qual s’hi fan esparregueres i altres herbes que donen color a les voreres d’aquests camins secundaris. Ara bé, les pluges dels darrers mesos i el pas del temps, han fet que algunes d’aquestes obres d’artesania s’hagin fet malbé. Per tant, no és rar veure part d’aquestes parets caigudes o a punt de caure.
La paret seca és un bé patrimonial. L’hem de mantenir. No sé de qui és la competència administrativa, però convé que hi posem remei com més aviat millor. Com més temps passi, pitjor.
