19.5 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Divendres, 7 octubre 2022

28 d’agost de 20… i busques, Ciutat de Felanitx, festa de Sant Agustí, capvespre. La invasió ja és inevitable: milers de persones idèntiques a nosaltres caminen desorientades i amb la vista perduda… o embullada, pels voltants de la vila. Són tots espècimens de la mateixa raça, encara que els que trobam pels afores són els més joves de la guarda, ben bé no deuen arribar a una majoria d’edat suficient per haver arribat a aquest punt de decrepitud. Pareix ser que en el seu estat són incapaços d’arribar al centre de la ciutat i, per aquest motiu, romanen dins els seus mitjans de transport: una espècie de vehicles amb rodes, això està ben clar, però amb una boca posterior ben oberta des d’on es poden sentir una mena de renous indescriptibles. Tots ells pareixen patir una mancança de líquids vitals, perquè no aturen d’autoinfiltrar-se, amb un tipus de tubs cilíndrics, tota casta de diferents productes, potser són energètics o revitalitzants… No ho sabem encara, els hem d’analitzar, però sembla que no els és mai suficient per a alleugerir les seves necessitats, perquè es veu que tenen una urgència continua per anar a miccionar, cosa que fan per tots els redols que hi ha al seu voltant. Deu ser que pateixen una incontinència important que els impedeix fer-ho als llocs que es varen habilitar, tot esperant aquesta invasió, i això fa que hagin d’amollar les seves necessitats allà on els ve de gust. Els nadius de la vila no gosen sortir de les seves cases i els pocs que ho fan intenten mantenir com poden una mica l’ordre. S’han demanat reforços de fora poble, col·locats estratègicament a les entrades de la ciutat, encara que no pareix que hi posin tot el que hi han de posar de la seva part, perquè el poble, a primeres hores de l’horabaixa, ja pateix una invasió gairebé total. Les cues quilomètriques d’aquests vehicles rodants que fan servir per a la invasió no tenen fi.  La ciutat ja ha patit l’ocupació definitiva, només queda la possibilitat
d’empatitzar amb ells i repetir les seves mateixes maneres d’actuar i esperar que pensin que som un més d’ells.

Com hem dit abans, la realitat sempre supera la ficció. No fa gaire, Mai Som Tots Teatre va representar una obra de teatre de prop al Port que simulava una invasió de Zombis. Després d’haver-la pogut gaudir, en veure la imatge de tota aquesta gentada que ve a Felanitx els capvespres de Sant Agustí, m’ha fet pensar amb aquesta peça de teatre de prop, ja que pareix una invasió de gent que, molta d’ella, només ve de fora poble per a aturar-se als descampats, aparcaments, carreteres i camins, lluny del centre on realment hi ha la festa, amb la única intenció de fer una botellada generalitzada. Els veus tots caminant sense direcció amb les botelles i els tassons plens d’alcohol i una gran majoria semblen menors d’edat. I jo em deman: quin gust deuen trobar en fer quilòmetres amb cotxe, que aquesta és una altra, per a arribar a una esplanada, obrir maleter del seu cotxe, posar música o renou i beure tot allò que se’ls posi al davant? Realment són tan difícils d’evitar aquestes pràctiques? No ho sé. Per ventura som un boomer rematat i malsofrit, però sincerament, a les cinc o les sis del capvespre, en ple mes d’agost, amb un sol que torra el cul a les llebres, a una esplanada plena de pols, seure al maleter del cotxe per beure arreu… Què voleu que us digui, no li trob cap casta de satisfacció. Au, ja ho he dit.

darreres notícies

et pot interessar

Raquel Vaquer Sunyer, investigadora en ciències marines

“Una àncora d’un vaixell d’uns quinze metres pot arrabassar una clapa de posidònia de 165 feixos”