Què? Heu fet bonda? Vos han duit moltes coses els Reis? Quants n’hi ha que han rebut “s’aparato” de darrera generació, 5G, amb 5 càmeres, pantalla ultramegafashion… tot pel mòdic preu de devers mil euros!!! Tu també, no?? És que és per demés, ens fan anar per allà on volen i nosaltres, com a xotets, ens hi deixam dur.
Segur que ja vos imaginau a que em referesc, però jo ja fa estona que he decidit anomenar-lo “s’aparato”, si, em neg a dir telèfon mòbil, més aviat seria no-mòbil, i tampoc l’anomenaré smarphone, primer perquè no ho sé dir i després perquè no hi ha ningú que ho digui, per no fer-ho, ni els que s’inventaren el nom ho fan!
Però bé, anem per feines, jo dic que és el no-mòbil perquè en aquests darrers anys, amb aquest “aparato”, feim de tot manco xerrar per telèfon! I no, no vos pensàssiu mai que amb l’arribada dels whatsapp, Telegram i altres merdes d’aquestes, s’hagi afavorit l’expressió escrita, ca! ni prop fer-hi! ben aviat al contrari. Els SMS sí que ho feren, que vàrem aprendre a resumir en poques paraules tot allò que volíem dir, eh! I ens fèiem entendre ben bé. Ara no, ara fotem una mitjana de 50 o 60 missatges, tirant per baix, per intentar dir qualque cosa que al final no arriba a treure el net ni Déu, és més, tot al contrari, se sol entendre tot a l’inrevés. I no vos dic res quan és un grup on hi ha més de dues persones, l’exemple més evident: els grups de mares i pares de l’escola, aquí ja nedam… és com aquell joc que jugàvem de petits: per aquí m’han demanat i per aquí m’han contestat… el darrer que contestava ja no deia res que tengués a veure amb el primer missatge. Idò aquests grups, igual. Bé, igual no, molt pitjor! La quantitat de bregues entre amics, familiars, desheretar fills, divorcis, etc. que han causat aquests grups.
En fi, de cada dia enyor més les cabines telefòniques, allò sí que fomentaven la creativitat, hi foties 5 duros, literalment, i quan anaves de viatge cridaves a ca teva, amb el primer duro podies dir “ja hem arribat”, amb els altres “el viatge bé, ja te telefonaré en tornar, fa calor” i, quan s’empassava el darrer duro feies un resum ràpid: “en partirtetornarécridaraixos’acaba”… i gairebé ja no arribaves a poder dir adeu, però tot havia quedat ben clar! Això és així, no com amb aquests “aparatos” que fan ara.
Ah, per cert, se m’oblidava dir-vos que les fotos, amb el meu nou IPhone 12, queden de cine!!!
