Maria Magdalena Sans Gelabert (Manacor, 1971). Ha estat notària de Felanitx durant més de 19 anys, poble que sentia com a veïnat del seu, però que, quan hi va arribar, quasi només coneixia per les seves verbenes. Reconeix que amb el temps s’hi ha sentit com a ca seva, i fins i tot ha incorporat a la seva parla paraules tan felanitxeres com la rasca o el fresque. Ara torna al seu poble amb una maleta carregada de records, emocions i experiències que conservarà tota la vida.
Quan vàreu decidir ser notària? D’on ve aquesta vocació?
Mentre cursava els estudis de Dret, quan em demanaven què m’agradaria fer en acabar la carrera, jo sempre responia: “m’agradaria fer notaries”; això, a més del consell del professorat que fes oposicions, em va fer decidir.
No puc explicar d’on ve la meva vocació, ja que no ha estat mai influenciada per precedents familiars, que no n’hi ha cap, ni per amistats. Senzillament va sorgir de manera natural.
Les proves que s’han de passar per exercir aquesta professió són molt dures. Quin record en teniu d’aquesta etapa?
Sí, ho són. Les oposicions a notaries sempre han estat unes de les més difícils dins el món jurídic a Espanya.
Personalment, el record que en tenc és positiu, a pesar que suposa un important sacrifici personal, jo m’ho vaig agafar com una feina de tantes hores diàries i amb un dia lliure a la setmana, amb un objectiu clar, però sense cap garantia d’èxit.
A quins llocs heu exercit de notària? Com vàreu arribar a Felanitx?
La meva notaria d’entrada fou ja a Mallorca, concretament a Petra, on vaig estar des de febrer de 2003 fins a l’abril de 2006 que va ser quan vaig venir a Felanitx.
L’arribada a Felanitx fou per concurs, ja que la notaria no es pot posar on vols ni quan tu vols, sinó que ha de ser a través de concurs. Sense menysprear els anys passats a Petra, venir a Felanitx va ser una oportunitat de creixement a nivell professional.
Quines són les funcions essencials d’un notari?
La prestació d’assessorament i seguretat jurídica, que a nivell pràctic moltes vegades esdevenen funcions gairebé de confessor i psicòleg. El notari dona fe del negoci jurídic que autoritza i en controla la legalitat, però no es limita a això, ja que sempre produirà efectes a la vida de les persones que hi intervenen i aquest és el principal interès a protegir.
De quina manera han entrat les noves tecnologies a la vostra feina? S’ha substituït la documentació en paper per la digital?
Les noves tecnologies s’han introduït dins el món notarial amb força i evidentment han arribat per quedar-s’hi. Prova en són el gran nombre d’actuacions i gestions que es fan diàriament a una notaria de manera telemàtica o, per exemple, l’existència d’un protocol electrònic. No obstant això, no s’ha substituït la documentació en paper ni crec que arribi a desaparéixer.
Feis la documentació en català?
Sí, des del meus començaments a Petra vaig tenir clar que havia d’oferir la possibilitat de signar les escriptures en català o en castellà segons la voluntat dels atorgants sense imposicions de cap casta, ni en un sentit ni en l’altre.
Quins canvis heu detectat a Felanitx des que hi vàreu començar a fer feina?
Pens que el canvi que es pot detectar a Felanitx, especialment en els darrers anys, és la presència de nouvinguts de diferents indrets del món que s’han instal·lat en el poble i han duit nous costums i tradicions i, al mateix temps, el ressorgiment identitari de Felanitx com a poble de cultura i tradició, de glosadors, de grans artistes i esportistes, com a terra de gent autèntica, de fresque i de bon vi, i tot això uneix, independentment de l’ideari polític que cadascú tengui. Crec que aquesta comunió és la clau i el motor que està impulsant Felanitx i que, sempre que això es respecti, el seguirà impulsant en el futur.
Els felanitxers tenim fama de ser un poc especials… és un mite això?
La veritat és que no és un mite, però ser especial no vol dir res dolent. Felanitx marca diferència en tot, inclús en la parla, de fet, en els 19 anys que fa que he estat a Felanitx he naturalitzat sense adonar-me’n i amb gran satisfacció, paraules com debessei, fermatge, portassa o rasca, expressions com xino-xano o inclús la manera de pronunciar paraules com café o cunfitura.
I després de 19 anys, per què partiu? Quin record us n’enduis?
Senzillament ha arribat l’hora i aquesta etapa s’acaba per començar-ne una altra tornant als meus orígens, tornant a ca nostra, per mor que n’ha sortit l’oportunitat. No és una fuita, és un tornar a casa per intentar acabar la meva carrera professional al poble on vaig néixer.
De Felanitx m’enduc una maleta carregada de records, emocions i experiències, sempre partint de l’agraïment per tot el que he viscut i amb el desig d’haver pogut ajudar, junt amb el meu equip, els felanitxers i felanitxeres que hem anat coneixent al llarg del temps, tant els que hi són com els que malauradament ja han partit.
Puc dir que per jo no és un adeu, és un per sempre i fins sempre…
