Na Maria Antònia Caldentey Grimalt (Felanitx, 1957) és especialment coneguda per la seva etapa com a professora d’Educació Física a l’institut de Felanitx. Ara ja fa uns anys que gaudeix de la jubilació, però no ha estat mai aturada. La seva tasca com activista mediambiental és constant i això és visible a les xarxes socials, on podem trobar publicacions que fan reflexionar sobre el medi i la nostra manera de tractar-lo.
Quant fa que l’acció pel medi ambient forma part del vostre dia a dia?
Diria que des que el paisatge urbanístic desmesurat es menja la terra. Hem perdut natura, cultura i costums tradicionals que havíem sabut adaptar a la nostra climatologia i recursos. El medi natural s’ha convertit en l’espai per l’esplai de massa gent que viu a ciutats.
Habitualment, quines accions duis a terme?
De vegades tenc algun enfrontament amb els que aparquen dins tanques obrint els tancaments d’una propietat privada, o aparcant a la vorera d’un camí estret. Al camí de Cala Brafi hem estat set anys per aconseguir que no aparquin, tot i que en dues ocasions no hi pogueren passar els bombers ni l’ambulància. Procur que el camí de Cala Brafi a s’Horta estigui net i les pedres sobre les parets, de Cala Brafi a Cala Estreta també. M’agrada comprar producte local i elimín alguns grafits. El paisatge és un valor patrimonial.
Són valors que s’aprenen a casa, a l’escola, al carrer… Quin paper hi té la família i l’escola aquí?
S’hi hauria de créixer i conviure de forma natural. A l’escola se li atribueix educar els valors que hauria de tenir una societat harmoniosa. Els educadors estan poc valorats i respectats, són l’ànima del futur i el seu poder d’influència és gran, però no han d’haver d’assumir les mancances dels valors de la societat. Tot i això, ho fan.
En el vostre cas, que vàreu fer feina a l’Institut de Felanitx, com recordau això?
Vaig formar part de la Comissió de Medi Ambient, on dúiem a terme diverses accions temàtiques: de neteja, dintre i fora del centre amb dues sortides anuals per netejar camins rurals i litoral, vàrem erradicar la calaguala del terme. Fèiem “La ruta de l’aigua” de Felanitx i férem un estudi dels “grifons” dels carrers (estan pendents de la seva recuperació). De mobilitat sostenible: vàrem fomentar l’ús de la bicicleta amb accions com “En bici x tot”, “Festival pedal”, “Suma km”, “Préstec de bicis”, “Rutes per Felanitx”, “Rutes als monestirs”, “Bici-reciclatge”… i sol·licitàrem i aconseguírem la creació del carril bici cap a l’IES. Col·laboràrem en la reforestació a Sant Salvador, reobrirem els caminets perduts a sa Mola, vàrem iniciar el procés de creació dels horts urbans que hi ha darrere el Parc Municipal… Al principi va costar, sobretot fer net, però tot i que ara ja està assumit, cal insistir perquè es continua embrutant.
Com ha canviat Felanitx en aquest aspecte?
Vaig néixer a un Felanitx amb els carrers tranquils, les botigues nostres, pocs cotxes, es Sindicat en funcionament, també la fàbrica de tàperes, teuleres, diverses empreses d’embotits i d’altres que feien de Felanitx una ciutat variada en comerços i empreses. No hi havia fems pels carrers, ni tants de serveis municipals, compràvem a granel, que s’embolicava amb paper d’estrassa i res pus. Ara compram fems, hem augmentat molt la població, els cotxes ens mengen i els ciutadans i visitants (no tots) no estan prou sensibilitzats amb l’entorn. Tot ha de ser immediat i sense gaire esforç.
S’han pres les mesures correctes durant els darrers anys?
Les mesures que es prenen són adaptar-se a la demanda i a seguir creixent. Les administracions són lentes, excessives, buròcrates i no posen l’ordre necessari per defensar el territori pels mallorquins, basta en mirar les barraques des Port. Però també sentim veus que criden per recuperar el nostre territori com a propi.
Què opinau, per exemple, de la recollida selectiva?
Per alguns està bé i és còmoda, per altres no tant com és el meu cas, he de fer 11 km per reciclar. Ara hi ha un vehicle de l’Ajuntament certs dies a certes hores per deixar-hi algunes coses. Pot ajudar un poc, però el problema de bon de veres és la quantitat de coses que hem de tirar quan compram. Referent a la roba, que és de les coses més contaminants, s’han anat traient els contenidors de reciclatge que hi havia als carrers. Tiram la llana, els pagesos l’han de tirar, i és mala de cremar. Qui ho entén… amb la multitud d’usos que se’n poden fer i la seva durabilitat.
A nivell de conscienciació, com hem avançat?
Hi ha qui els agrada el que hi ha i d’altres es manifesten per dir basta, tallen un camí menjant meló per aturar uns buguis o fan altres tipus de protestes. El monstre gegant i destructor ens ofega i la natura està molt enfadada, però… coratge: “moltes puces maten un ase”. Confii en els joves, que són brutalment poderosos. La mancança de vigilància per terra i a la mar produeix enfrontaments entre els ciutadans, que hem de fer de policies.
A vegades heu utilitzat l’expressió adopted space. A què us referiu?
Cercava un concepte que significàs cuidar un espai (vorera, plaça, camí, litoral…), vol dir que feim que estigui en bones condicions de neteja i manteniment. Abans sortíem a agranar la carrera, ara pensam que ho ha de fer l’Ajuntament. Jo no ho crec així.
Fa temps que dueu a terme la tasca de netejar grafits als carrers.
Són un atemptat pels meus ulls, un insult pintat. N’hi ha per tot, també a les casetes de marès de foravila, així que elimín els que puc. El més difícil ha estat el de davant el Faralló d’en Fred, vaig investigar com fer-ho. Vull agrair a l’Ajuntament el seu suport en aquests temes mediambientals de neteja i grafits.
Quin és el gran problema amb els vehicles?
Una cosa és mal aparcar un moment i l’altre és aparcar al reservat per minusvàlids per anar a fer la compra o per anar a la platja. Aquests fets els solen fer vehicles de matrícula estrangera o de lloguer. Falta vigilància i sancionar.
A Portocolom, aparcar bé a l’estiu és difícil… Quines solucions podríem posar a favor dels ciutadans?
Si no es limita el nombre de cotxes que entren a l’illa, no té remei. Crec que s’hauria d’afavorir les empreses locals en tots els àmbits. Als que no cotitzen aquí no els hem de deixar fer negoci. Moltes empreses, no només de cotxes de lloguer, se n’aprofiten del nostre entorn per enriquir-se i els guanys no queden aquí. M’agradaria que els residents tenguéssim preferències, per exemple, en el cas d’aparcar, es poden crear espais d’aparcament reservats i gratuïts, com es fa a altres llocs.
Amb espais com s’Algar hem aconseguit fer passos endavant?
Pareix que ara està millor, però crec que arribam a prohibir certes coses, com en aquest cas, perquè estam saturats, i els que som d’aquí patim les conseqüències de tantes prohibicions. De totes maneres, gràcies a la lluita ciutadana i la seva constància s’ha aconseguit.
