Aquest passat estiu, n’Asmae Talbi El Khoulatie (Portocolom, 2007) va posar fi a la seva etapa de batxillerat a l’IES Felanitx d’una manera molt especial. L’ara ja universitària va rebre un premi d’investigació pel seu treball “L’impacte del canvi climàtic en les migracions del Sahel a Espanya al llarg de les darreres dècades”. Avui ens parla dels resultats d’aquesta recerca d’interès global.
Com descriuríeu la vostra etapa a l’IES Felanitx?
Ha estat molt més que estudiar: ha estat una experiència de vida. Quan hi pens, no em venen només al cap les classes, els exàmens o els horaris, sinó sobretot les persones que m’han acompanyat. L’institut és un lloc format per un personal qualificat que sempre ha estat al nostre costat. No es limiten a fer-nos arribar coneixements acadèmics: també es preocupen pel nostre benestar personal i emocional. Aquesta sensació de tenir algú que s’interessa per tu com a persona, i no només com a alumne, fa que et sentis part d’una comunitat que et dona suport en tot moment.
Vàreu cursar el batxillerat científic. Teníeu clara l’elecció?
Sí. Sempre havia somiat a ajudar les persones en l’àmbit sanitari, perquè des de petita ho he vist com una cosa bonica i admirable. Pensava que no hi havia res més gratificant que poder aportar el meu granet d’arena al benestar dels altres. Per això, sabia que el científic era el camí que em donaria una base sòlida per poder seguir cap a la carrera universitària que volia fer.
Com comença el vostre camí a la investigació?
Tot va començar amb una decisió molt personal: si havia de dedicar un any sencer a un treball de recerca, volia que fos especial, que reflectís el millor de mi mateixa. No volia limitar-me a fer un treball correcte i prou, sinó apostar per un projecte que fos innovador i que tingués un impacte real. Avui dia sembla complicat trobar un tema original, perquè amb internet i totes les tecnologies sembla que tot ja està dit. Però això, lluny de frenar-me, em va motivar més. Volia demostrar, que amb esforç i dedicació, sempre hi ha espai per aportar una mirada nova. També hi va influir molt el fet que tenia una professora, Neus Vidal, que sovint em parlava del canvi climàtic i de la seva importància. Aquelles converses em varen fer reflexionar sobre fins a quin punt aquest fenomen ens afecta a tots i com de necessari és estudiar-lo.
Quin és el principal propòsit del treball?
Al principi, la meva idea era fer un projecte relacionat amb nanotecnologia i canvi climàtic. Em semblava una combinació fascinant i innovadora. Però a mesura que hi donava voltes i aprofundia en les possibilitats, vaig anar evolucionant el plantejament fins que vaig arribar a les migracions. Vaig pensar que aquest era un tema molt més proper i urgent, perquè és una realitat que està passant avui i aquí i que té un impacte directe en la societat. El que em va cridar més l’atenció va ser veure que el canvi climàtic i les migracions no són qüestions aïllades, sinó que estan profundament vinculades. Aquesta connexió implica molts factors: polítics, socials, econòmics i humans. Vaig sentir que valia la pena dedicar el meu temps a entendre-la i explicar-la, perquè és un dels grans reptes del nostre temps.
Com explicau aquesta relació?
En primer lloc, el treball se centra en la situació climàtica del Sahel, una de les regions més vulnerables del món, i mostra com les condicions extremes —la sequera, la desertificació i la manca de recursos— influeixen directament en la vida de les persones. Però no es queda aquí: també analitza diversos factors socials, econòmics i polítics que s’entrellacen amb aquests problemes ambientals. A més, s’hi comparen les realitats de la regió del Sahel i d’Espanya, mostrant com aquestes migracions afecten ambdós costats i quins reptes i oportunitats generen. El treball no es limita al present: inclou projeccions futures del canvi climàtic i planteja possibles escenaris si no es prenen mesures. També proposa objectius clars i solucions potencials, algunes basades en polítiques públiques i altres en accions més globals.
Per què vàreu triar aquest tema d’investigació?
Va ser fruit d’una recerca personal i d’una necessitat de trobar un angle nou i diferent. Quan vaig començar a investigar, em vaig adonar que hi havia molts estudis sobre canvi climàtic, i també molts sobre migracions, però gairebé cap que posàs el focus en la relació entre tots dos fenòmens i, sobretot, en el context d’Espanya. Aquesta absència em va motivar: volia fer un treball que posés damunt la taula la importància d’entendre com el canvi climàtic afecta els fluxos migratoris i com això, alhora, té repercussions directes en la nostra societat. A més, em semblava un tema no només rellevant acadèmicament, sinó també social i políticament, perquè ajuda a entendre millor una de les grans problemàtiques del segle XXI.
Quins resultats us han cridat especialment l’atenció?
Tendim a creure que les migracions del Sahel cap a Espanya estan motivades principalment per una economia feble. I sí, l’economia hi té un paper important, però el que realment es veu quan s’analitza en profunditat és que aquesta economia baixa està molt lligada als problemes del cultiu, de la terra i del medi ambient. Quan les sequeres s’allarguen o les collites fallen per culpa del canvi climàtic, les famílies perden la seva font principal de subsistència, i això genera una cadena d’efectes que acaba desembocant en la migració. És a dir, darrere d’un fenomen aparentment econòmic hi ha un origen ambiental i climàtic que moltes vegades passa desapercebut. Descobrir aquesta connexió em va semblar fascinant i, alhora, molt revelador. Et fa adonar que la realitat és molt més complexa del que sembla i que, si no l’analitzam amb una mirada global, correm el risc de simplificar massa les coses.
Per què considerau que va ser un dels treballs premiats?
Perquè no es va limitar a fer una recopilació d’informació, sinó que va voler anar més enllà. A més de descriure la situació i analitzar les dades, vaig voler projectar possibles versions futures i aportar solucions personals basades en el que havia après. En aquest sentit, el treball mostrava un compromís amb la realitat i un interès sincer per cercar respostes a problemes que ens afecten directament.
Ara heu començat a la Universitat. Per quina carrera us heu decantat?
Actualment, estic cursant Psicologia i, paral·lelament, faig un programa vinculat a l’àmbit de la medicina a l’estranger (possiblement l’any que ve hauré de partir cap allà). La meva vocació sempre ha estat ajudar les persones, i crec que tant la psicologia com la medicina són camins que et permeten fer-ho de manera profunda i significativa. He triat psicologia perquè consider que per ser un bon metge no n’hi ha prou amb dominar la tècnica o la ciència: cal tenir una base ètica i humana molt forta. La psicologia m’està ensenyant a entendre millor les persones, a posar-me al lloc de l’altre i a desenvolupar una empatia que després serà essencial en qualsevol professió sanitària. També pens que no ens hauríem de limitar a estudiar una sola cosa i deixar que això determini el nostre futur.
Us agradaria continuar investigant?
Sense cap dubte. Hi ha molts camps que em semblen apassionants. Per exemple, la relació entre intel·ligència artificial i psicologia, que obre un ventall de preguntes ètiques i socials enormes. També m’interessa molt tot allò que té a veure amb aspectes polítics i socials, especialment en un món que cada vegada sembla més interconnectat però també més vulnerable. Fins i tot, crec que seria interessant investigar sobre escenaris geopolítics futurs, com el risc d’una possible tercera guerra mundial o els nous equilibris de poder global. No perquè vulgui ser catastrofista, sinó perquè crec que entendre aquests riscos és la millor manera d’evitar-los.
