Les proves d’accés a la universitat (PAU) solen ser el malson de tot estudiant de 2n de batxillerat. La pressió i els nirvis són difícils de gestionar, i per això els millors resultats sempre mereixen un reconeixement especial. Aquest curs, la mitjana més alta de les Illes Balears, 9,86, l’ha obtinguda un felanitxer: en Marc Gomila Planas (Portocolom, 2007). Avui en parlam amb ell i li demanam pel seu futur acadèmic després d’haver fregat la perfecció.
Com ha estat el vostre camí cap a la Selectivitat?
El meu camí cap a la Selectivitat ha estat molt intens i ple de reptes. És ben sabut que 2n de batxillerat és un curs altament exigent, ja que tot l’any gira al voltant de la preparació per a les proves d’accés a la universitat (PAU). Això fa que independentment de les circumstàncies de cada centre o alumne, el temari s’hagi de cobrir passi el que passi, sovint a contrarellotge i amb la pressió d’una prova final que hi és present constantment. Tot plegat ha convertit aquest curs en un autèntic desafiament, tant acadèmicament com emocionalment. Malgrat tot, l’esforç, les hores d’estudi i els moments d’incertesa finalment han tengut la seva recompensa, i ara l’any que ve podré estudiar allò que m’apassiona.
Què ha estat el més complicat durant aquests dos anys de batxillerat?
D’una banda, un dels aspectes més durs ha estat la gran quantitat de temps i energia que he hagut d’invertir en la preparació de la prova. Des d’un principi tenia clar que volia entrar en una carrera amb una nota de tall molt elevada, i això ha implicat renunciar a moltes coses. D’altra banda, la pressió constant que he experimentat al llarg del curs ha estat un dels elements més difícils de gestionar. 2n de batxillerat és un curs en el qual estam un any preparant-nos exclusivament per jugar-nos-ho tot en només tres dies. Al llarg de tot el curs tenim la pressió de què si durant aquests tres dies no rendim així com s’espera, no puguem dedicar-nos a allò que en un principi ens hauria agradat. A més, el ritme intens del curs fa que el temps sovint sigui insuficient per abordar els continguts amb la profunditat necessària, cosa que incrementa l’estrès tant de l’alumnat com del professorat, qui també viu amb la responsabilitat de preparar-nos adequadament per a un futur que depèn, en part, del seu treball. A tot això cal afegir-hi la incertesa generada pel nou model de prova i la manera com aquest va ser comunicat. No va ser fins a finals d’octubre que es varen donar a conèixer les noves directrius, fet que va obligar els docents a adaptar-se de pressa i, sovint, sense disposar dels recursos ni material actualitzat. Alguns continguts es van haver de reexplicar, i en molts moments vàrem estar treballant amb la sensació d’estar avançant a les fosques, sense sabre exactament què ens trobaríem el dia de la PAU. Personalment, consider que aquest nou model hauria d’haver-se implementat a partir de la pròxima promoció de primer de batxillerat, això hagués permès començar el curs amb unes pautes clares i una planificació pedagògica coherent. El canvi, tal com s’ha aplicat, ha afegit una càrrega innecessària a un curs que ja és, per si sol, prou exigent.
Quina matèria us va baixar lleugerament la mitjana?
La matèria de Llengua i Literatura Catalana.
Per què creis que va ser així?
Sincerament, no ho sé, ja que era l’assignatura per la qual consider que anava més preparat a Selectivitat, i en acabar l’examen vaig sortir amb molt bones sensacions. Supòs que em devia equivocar en algun apartat.
Quin mèrit hi té l’IES Felanitx, en tot això?
L’IES Felanitx ha tingut un paper molt important en el meu recorregut acadèmic. Al centre he tengut la sort de trobar mestres molt bons, tant des del punt de vista professional com personal, els quals m’han ajudat al llarg de la preparació de la PAU. A més, hi ha professors que han deixat una empremta especialment significativa en mi, ja que no només m’han fet gaudir de les seves assignatures, sinó que també m’han obert les portes a nous camps del coneixement que han despertat inquietuds i passions profundes en mi.
Quins mèrits destacaríeu per la vostra part?
Crec que el resultat obtengut és fruit d’una combinació de diversos factors. En primer lloc, abans de començar el batxillerat, ja tenia un objectiu clar: poder estudiar allò que m’apassiona. Aquesta motivació ha estat, sens dubte, el motor que m’ha impulsat a esforçar-me de manera constant durant aquests dos anys. També consider que la meva capacitat d’organització ha estat clau. Mantenir una bona planificació ha estat fonamental per gestionar el volum de feina i arribar ben preparat a la prova d’accés a la universitat. A això s’hi suma la disciplina i la constància. Som una persona que, quan es proposa un objectiu, treballa de manera sostinguda per aconseguir-lo. Finalment, no puc deixar de mencionar el paper que ha tengut el meu entorn personal. He tengut la sort d’estar envoltat de persones que sempre m’han donat suport i que han estat al meu costat tant en els moments bons com en els difícils. Sense aquest suport, tot hauria estat molt més complicat.
Amb un 13,56 de nota d’accés deveu optar a tots els camins. Com teniu pensat continuar el vostre camí acadèmic?
El curs vinent cursaré el grau en Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), concretament a la facultat de Terrassa (ESEIAAT).
Què us crida l’atenció d’aquest àmbit acadèmic concret?
Vaig decidir aplicar a aquest grau per diversos motius. D’una banda, sempre he tengut una gran passió per les matemàtiques i la física i, a més, consider que són les matèries que millor se’m donen. D’altra banda, des de ben petit sempre m’ha fascinat tot allò relacionat amb l’espai, l’univers, els coets, els avions i, en general, la tecnologia aeroespacial. Aquesta fascinació m’ha acompanyat al llarg dels anys i ha estat clau a l’hora d’elegir el meu futur acadèmic. Tot i que també vaig considerar seriosament la possibilitat de cursar una carrera de ciències pures, com ara matemàtiques o física, finalment em vaig decantar per l’enginyeria aeroespacial per ser una carrera que incorpora una gran càrrega de temari de física i matemàtiques, però centrat en aquest àmbit que tant m’agrada. Malgrat això, no descart realitzar estudis en algun d’aquests àmbits en un futur.
A què us agradaria dedicar-vos en un futur?
Tot i que encara és prest per definir amb exactitud a què m’agradaria dedicar-me, ja que encara no he començat la carrera i som conscient que poden sorgir nous interessos pel camí, actualment m’atrau molt la idea de treballar en el desenvolupament de noves tecnologies relacionades amb l’enviament de càrregues útils a l’espai i la navegació espacial.
Quin consell donaríeu a l’alumnat que s’enfronta a la Selectivitat el curs que ve?
El meu principal consell, tant per a qui es prepara per a la Selectivitat com per a qualsevol estudiant de batxillerat, és que tengui un objectiu clar. Sovint no es posa prou èmfasi en aquest aspecte, però consider fonamental que cada persona es pregunti per què ha elegit fer batxillerat i què espera aconseguir-ne. És el més comú que als 16 anys un no tengui clar a què vol dedicar-se en un futur. Des del meu punt de vista és important adoptar una actitud activa, dedicant temps a explorar, investigar i experimentar per tal que un pugui trobar el camí que l’il·lusiona i el motiva per evitar que el batxillerat es converteixi en una elecció feta per inèrcia o pressió social. Des de la meva pròpia experiència, he observat que moltes persones es troben cursant batxillerat sense sabre realment per què ho fan, simplement perquè, d’alguna manera, és el “camí preestablert” en la nostra societat. Tanmateix, si abans s’ha fet una reflexió profunda, potser un mateix arriba a la conclusió que el batxillerat no és la millor opció, i que n’hi ha d’altres més adequades per tal d’aconseguir els seus objectius. Quan es té una meta clara, tot adquireix més sentit i, per tant, es torna més fàcil: l’esforç es justifica, els sacrificis són més assumibles, l’estudi, en general, es torna més fàcil. A més, tenir un objectiu ajuda a elaborar un camí per arribar-hi, no només pel que fa a l’organització del temps d’estudi, sinó també en aspectes pràctics que s’han de gestionar abans de fer la PAU, com ara la recerca d’una residència universitària en cas que s’opti per estudiar fora de l’illa.
