Miguel González López va néixer a Felanitx l’any 1978. De formació enginyer, s’ha especialitzat en gestió de riscs i emergències. Durant gairebé vint anys ha dedicat la seva carrera a dirigir el manteniment a l’àrea internacional en una cadena hotelera mallorquina, on ara dirigeix la contractació de serveis amb tercers. Compatibilitza la seva feina amb l’associacionisme i el voluntariat. Des de fa un temps forma part dels promotors de l’Associació per a la Protecció del Patrimoni del Convent, Amics del Convent de Sant Agustí, de la qual, des de l’any passat, n’és el president.
Com neix i quines són les motivacions principals per activar l’associació?
L’associació va néixer per donar veu al poble dins les tasques d’elaboració del Pla Director del Convent de Sant Agustí. L’any 2021 es va formar una comissió per a la redacció del pla, que té el mandat de la propietat de redactar, entre altres coses, els usos que ha de tenir. Així mateix, un grup de felanitxers vàrem decidir involucrar-nos més obertament en una associació laica, independent de la propietat i amb l’únic interès de vetlar pel patrimoni de tots.
És cert que el convent té un propietari administratiu, però la propietat diguem “cultural”, el que ha representat i representa el seu llegat, és de tots els felanitxers i mai el perdrem. La via que tenim perquè el convent continuï essent de tots és aquesta, expressar la nostra voluntat organitzadament i amb arguments. De fet, vàrem decidir que el nom oficial de l’associació dugués inclosa la paraula protecció, ja que consideram que el patrimoni del convent està en perill i l’hem de defensar.
Quan em demanen per les motivacions, també m’agrada dir que aquesta associació no és un instrument de finançament. Si algú avui dia pensa que amb donatius es faran obres, té un problema de percepció important pel que fa al fons del problema.
Quins són els principals elements patrimonials del Convent de Sant Agustí? Algun està en perill seriós?
Abans de res, per tranquil·litzar tothom, s’ha de dir que el missatge dels arquitectes, per ara, és que no hi ha indicis de risc imminent i de forma generalitzada. Sí que hi ha algunes zones que presenten algun risc i estan degudament senyalitzades.
Si parlam d’elements patrimonials, cal advertir que jo no som historiador, tot i que és un mateix conjunt, podem parlar de l’església del convent i del corredor del claustre com a patrimoni immobiliari (continent) i del patrimoni mobiliari (contingut).
En general, els materials de construcció i decoració del convent són pobres, comparats amb els de la parròquia, per exemple. Això fa, juntament amb la falta de manteniment, que la seva degradació amb el pas del temps també sigui major i més ràpida.
A l’església del convent, la zona que major perill representa és la capella de Sant Nicolau. Aquesta construcció és posterior a la de la nau principal; es podria dir que és un afegitó. També en aquests moments al pati del convent hi ha una zona restringida per evitar mals si es produeix qualsevol possible despreniment. La coberta és una zona d’intervenció que presenta un risc alt.
Pel que fa al corredor del claustre, s’ha de refer tota la teulada pel fet que presenta riscs per a la integritat de l’edificació i les persones, motiu pel qual ja s’ha presentat un projecte que en aquests moments es troba a la recerca de finançament.
Pel que fa al patrimoni mobiliari, és més que evident fent una ullada, que tots els retaules, orgue i imatges necessiten neteja, manteniment i restauració urgent.
La resta de prioritats han de sortir del Pla Director que en aquests moments està en procés de redacció. Tot i que nosaltres som molt impacients, per ara hem de deixar fer feina a la comissió redactora.
No cuidam el patrimoni per desinterès o per manca de pressupost?
Felanitx és ric en patrimoni, tot i que part ja ha desaparegut, com la fàbrica del gas, l’estació del tren, el teatre i gran part del patrimoni industrial. Hem de dir també que hi ha altres associacions que fan una gran feina de recerca per donar a conèixer el patrimoni, però no és suficient.
En general, el pressupost hi té molt a veure, les intervencions patrimonials solen ser despeses importants. Després hi ha els interessos particulars, concretament els immobiliaris, que en són una de les causes. Però el que realment ens passa a Felanitx és que tenim un desinterès generalitzat per qualsevol cosa que suposi implicar-se.
Gran part del patrimoni cultural és privat i la mobilització minva encara més. La frase més estesa és “que ho pagui el propietari” i així està Felanitx. Basta fer una volta pel centre històric. Aquest no és un problema només del convent, hi ha molts edificis que formen part del nostre patrimoni que també estan en un estat molt lamentable.
Responent de forma directa la seva pregunta, no cuidam el patrimoni perquè no ens volem implicar, ho reduïm tot a una qüestió econòmica, quan la implicació ha de ser decidir què volem que es faci amb el nostre patrimoni cultural: volem pisos o volem un ús cultural i social. Aquesta és la qüestió de base.
Com definiria l’estat del Convent?
Li puc definir en tres paraules “tancat per defunció”. El convent necessita intervencions, algunes més urgents que d’altres, però sense dubte estar tancat amb pany i clau no l’ajuda gaire. La humitat a les voltes és més que evident, podem observar la caiguda d’eflorescències per tota la nau, la capella de Sant Nicolau té molt de mal, les cobertes del claustre també, l’orgue va deixar de funcionar fa anys, no hi ha cap pla de manteniment per al patrimoni mobiliari, la seva funció litúrgica s’ha reduït al mínim per manca de recursos… Crec que val més que no continuï.
Aquests dies el podrem gaudir, és cert, però després de la missa del Diumenge de Pasqua, partida la processó de l’Encontrada, tornarà a tancar i es convertirà en una portassa on les confraries deixen carros i estris no sempre de forma ordenada. Obrirà efímerament per qualque concert i, si no, fins al dia de Sant Agustí romandrà hivernat.
Per què sembla que les administracions o el Bisbat no posen fil a l’agulla?
Jo crec que qui primer ha de posar fil a l’agulla som els felanitxers: què volem? Ja ho he dit: pisos o ús cultural i social compatibilitzat amb el propi que té l’edifici? Hem de triar.
No triam perquè ens pareix que mai es convertirà en pisos, però convé recordar que el convent fou desamortitzat dues vegades; és a dir, dues vegades durant la seva història ha estat a la venda. El claustre sí que es va vendre i avui són habitatges… qui diu que demà el convent no pot canviar d’ús? Fa dos-cents anys això pareixia ciència-ficció i va passar.
Tant les administracions com el Bisbat tenen altres prioritats. És la nostra obligació fer que el convent no caigui en l’abandó, influir en les decisions i que realment posin fil a l’agulla. Per ara el Bisbat ha donat una instrucció a la comissió redactora perquè el pla director tiri endavant. Ja duu gairebé quatre anys de feina i tenim poca informació de què està passant.
Per part de les administracions, per ara hi ha silenci, mentre no hi hagi res tangible no hi pot haver pronunciament ni compromís.
La nostra missió és influir en la redacció del pla de la millor manera possible i des del diàleg i el consens, per tal que el producte final sigui el que volem els felanitxers. També volem influir davant les administracions donant veu als felanitxers i mostrant què volem que es faci amb el nostre patrimoni.
Per on passen les solucions?
Particularment, en primer lloc, hem de créixer com associació, aconseguir que el missatge arribi a totes i a tots els felanitxers. Ara pareix que el problema del convent és d’un altre, no sé de qui, però el problema és de tots. En segon lloc, necessitam que el pla director estigui enllestit per organitzar recursos i prioritats.
En tercer lloc, el finançament privat haurà de ser una de les vies. Tant les administracions com la propietat tenen recursos molt limitats, hem de trobar la manera d’involucrar recursos privats que ajudin a donar impuls a les tasques de renovació.
Ara que la Setmana Santa ja és aquí, quins són els principals actes que se celebren al Convent?
Els actes relacionats amb la Setmana Santa avui dia al convent són molt limitats. Com a funcions litúrgiques només es fa la benedicció dels rams i la missa abans de la processó de l’Encontrada. Com a celebracions populars, el pregó de Setmana Santa i l’enterrament del Divendres Sant.
M’agradaria convidar a tots aquells qui vulguin passar una estona contemplant l’arquitectura i el patrimoni del Convent perquè s’acostin el Dijous Sant. Estarà obert de pinta en ample mentre les confraries acaben d’enllestir els darrers detalls.
Com du la presidència? Quines són les principals ocupacions i preocupacions?
Per ara, bé, estam començant i no em puc queixar. La major preocupació és créixer i començar a fer girar la roda associativa. Necessitam generar una massa d’associats important, tant per donar més visibilitat a l’associació com per tenir més fonts d’idees. Estam convençuts que hi ha un interès cultural i per la defensa del patrimoni entre els joves de Felanitx. Sense anar més lluny, ho vàrem poder sentir alt i clar divendres passat al mateix convent: “No el deixarem caure”. Ara entre tots hem de fer que això sigui realitat i no un titular.
