25 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Diumenge, 21 juliol 2024
Nebiyat Bertran Caballero, estudiant de Biologia
Nebiyat Bertran Caballero, estudiant de Biologia

Fa unes setmanes el celler felanitxer 4Kilos presentà l’estudi sobre fauna auxiliar que han fet a les seves vinyes. El treball, sorgit sota l’impuls dels socis del celler, Xesc Grimalt i Sergi Caballero, ha estat feina d’una estudiant de Biologia, Nebiyat Bertran Caballero (Etiòpia, 2002). Na Nebiyat ara fa desset anys que viu a Mallorca i la seva relació amb el celler felanitxer es deu a la vinculació familiar amb Sergi Caballero. Els darrers estius ha treballat amb altres alumnes a la Càtedra del Mar de l’Iberostar, que es dedica a l’estudi de les costes i la seva preservació. La seva afició per la fotografia i el vídeo la varen dur a ser l’encarregada de fer la documentació del projecte per donar-lo a entendre al públic en general. Amb això, Bertran explica que té molt interès en la documentació del món de la ciència. Una passa que també ha fet amb el treball sobre la fauna auxiliar de les vinyes de 4Kilos.

Com sorgeix aquest projecte?

Jo som una persona a qui m’encanta el vi. Sempre m’ha agradat molt i a la família ho hem tengut tots molt present. En els dinars i sopars familiars sempre s’ha parlat de vi, quin t’agrada i quin no… per educar el paladar. Llavors, el Sergi Caballero, que és l’altre soci de 4Kilos, és el meu oncle, però mai havia sorgit res de parlar de cap projecte. I bé, entre una cosa i l’altra, entre que a mi m’agrada molt fer coses i llançar-me una mica a la piscina, i entre que a ells també els agrada molt la novetat i que els agrada… bé, que així creixen no només com a celler, sinó també en el sector científic. Així, parlant d’una cosa i l’altra, vàrem dir: i si fèiem un projecte sobre la fauna que pot haver-hi a la vinya? Però clar, això tenia una conseqüència més gran de la que jo em pensava, perquè vulguis o no, el projecte va sortir d’una xerrada petita on en vàrem parlar i, un any després, hem presentat el projecte. Jo he estudiat Biologia, m’agraden molt les fotos, m’agrada molt documentar el que és un projecte i, al mateix temps, m’atreia la idea de fer el projecte i em varen dir: escolta, i per què no? Per què no ho proves? I un any després hem fet la presentació.

Pel que explicau partíeu de zero. Com varen ser els inicis? La instal·lació de trampes, etc.

Sí, el problema inicial és que, vulguis o no, una persona que encara estudia, que encara continua desenvolupant-se en els estudis, és molt difícil que aconsegueixi fer màgia. És impossible que una persona que encara no hagi acabat un estudi sobre el qual parlem de coses molt específiques com són els insectes, aconsegueixi tenir-ho tot molt fàcil. Ara bé, a mi m’agrada molt parlar amb gent, que al mateix temps també m’ajuden a entendre millor els conceptes. I em vaig començar a moure i a demanar a gent que fos especialista en el sector. Bàsicament, perquè si volia fer un projecte més ampli, necessitava l’ajuda d’algú que em fes sentir una mica segura. Així que vaig parlar amb en Xavi Canyelles, que per mi ha estat una persona de referència a l’hora d’ajudar-me a determinar molts d’aquests insectes. I també tot el que he après a la Universitat, com posar una trampa o fer un mostreig. Així i tot, en una cosa d’aquestes sempre t’equivoques. Tot va anar per intuïcions. Les preguntes eren: què pot arribar a menjar un insecte? Quines olors els atreuen? De quin material? Tot eren preguntes. I més que planejar-ho des de zero, el que feia era anar al que sortia. Ara, al final, he vist que si li podia demanar a en Xavi Canyelles per un insecte també, li hauria pogut demanar a algú de la Universitat per les trampes. Al final, feia el projecte de les vinyes, estudiava i feia feina a la vegada. Et deixes detalls que, a la vista d’un científic, són molt importants. També em va anar bé que a la presentació del projecte hi hagués a l’audiència persones molt relacionades en l’àmbit de la ciència i amb els insectes, com per exemple, en Carles Barceló que és un professor de la meva Universitat que em va fer moltes recomanacions. He après que el que fa tota ajuda és incrementar la validesa d’un projecte.

Quantes hores heu passat dins la vinya i estudiant el material que ha sortit?

Des de l’inici del projecte no només anava allà per mirar les trampes. Hi anava per xerrar amb en Xesc o a fer fotos. Aquest va ser un punt molt important: les fotografies. Al final, la qualitat d’una fotografia et pot ajudar molt a determinar un insecte. I nosaltres volíem mantenir un equilibri entre el que era fer el projecte i, al mateix temps, no matar tots els insectes que teníem. A la primavera, que era quan teníem més insectes, sense haver de matar-los, el treball més complicat era fer les fotos. Així dedicava hores per fer quatre o cinc fotos bones. Jo podia arribar a fer cent fotos i, de les cent fotos, quinze en sortien bé. Així no és més temps de posar la trampa i treure-la sinó tenir la paciència per fer les fotos. Llavors, clar, estudiar el material, ho feia el cap de setmana quan arribava a casa, perquè entre setmana no hi havia temps. Sabia que un any després s’havia de presentar i els moments que jo tenia temps mirava llibres o el que fos, per intentar saber quins insectes eren. Després, posar-ho tot a l’ordinador són hores de feina: la foto, les característiques de l’insecte perquè la gent ho entengui, que es visualitzi… Quantes hores són? Incalculables. Hi havia dies que podia estar allà quatre hores, altres dies eren sis hores, però més tard a ca nostra mirava els insectes. Diguem-ne que ha estat un any de feina!

Equilibri entre la fauna auxiliar, és aquest el secret d’una bona vinya?

És un secret que no és secret. Jo crec que al final hi ha molta gent que no ho vol saber, però nosaltres tenim cultius i es poden tenir uns cultius ecològics i això ens pot ajudar tant a nosaltres com a l’ecosistema a mantenir-nos en equilibri. Crec que això ja no és un secret per ningú, perquè se n’ha parlat durant molt de temps. Un altre tema és que la gent no vulgui participar dins del que és aquesta ecologia. Però, en el treball s’ha intentat donar importància, quan estàvem fent les diapositives, a l’explicació de l’insecte; sempre hi havia un punt de referència que era d’interès per als cultius.

Aquest interès per als cultius no només és per a les vinyes. Les vinyes estan dins d’un concepte més general que és un cultiu, però nosaltres posàvem interès pels cultius en general. Després hi havia alguns insectes, com una papallona, que té la característica que afecta les fulles del raïm. Aquí sí que puntualitzem, perquè el que ens interessa, en realitat, és el projecte de la vinya. Però en general, els conceptes que nosaltres posàvem eren d’interès pels cultius. Crec que mantenir un equilibri amb la fauna auxiliar, primer, no és tan difícil. És simplement garantir que tu, quan fas un cultiu, has de mantenir un respecte per allò que ja hi havia allà, que és l’ecosistema. Aquest té una fauna auxiliar, i aquesta hi és per mantenir un equilibri. Si tu arribes a un terreny i ho explotes tot, les conseqüències momentànies potser no seran greus, però a la llarga, saps que això és insostenible. Al final, quan tenim un terreny ecològic i veim que va bé, no només és tenir la vinya ecològica, sinó que el gust del vi ja és diferent. Si tu estàs posant herbicides a tot arreu, al final tu, la persona, t’estàs alimentant també d’aquest producte. La gent, al final, quan entén que pots tenir un producte final més bo, és quan en aquell moment diu, mira, sí, podem tenir una vinya ecològica o un cultiu ecològic. S’ha de fer entendre que, a part que nosaltres vulguem beneficis per a nosaltres, s’ha de mantenir sí o sí un ecosistema, un ecosistema en equilibri. Perquè, si no, al final, en aquest món no tendrem món. Si no començam a no explotar i a aprofitar el que tenim, i el terreny, tot plegat serà i és insostenible.

Aquestes idees d’en Xesc Grimalt i en Sergi Caballero són la clau i mostra de la passió que posen per fer bons vins?

La veritat és que em vaig sorprendre molt perquè jo estudii Biologia i al llarg de la meva carrera he tingut molts professors, i molts professors diferents, i uns m’han interessat més que uns altres. He notat que els agradava molt el que feien, la manera d’explicar les coses. Tu veies que els agradava. Però he de dir que poques vegades també he vist algú tan apassionat i amb tant interès per una cosa com en Xesc. En Xesc és una persona d’un altre nivell. Li pots parlar de qualsevol tema sigui del sòl o dels insectes, de la planta, del CO2 que hi ha a l’aire i ho sap tot. Ho sap, però és que a més ho sap i t’ho explica d’una manera que a vegades dic: “això m’ho explicava a mi el meu professor i no entenia res”, i m’ho explica en Xesc, que es dedica al vi! Jo li puc parlar del microorganisme que fertilitza no sé què i ho sap perfectament. Així també em vaig sentir molt atreta per la passió que li posaven ells. Perquè al final, quan tu veus una persona brillant, t’excita, i a mi aquesta passió que li donaven ells, al que és la biologia, al que són els animals, m’encantava. I a mi, a part, que m’encanta el vi. Dius, ostres, és una persona que pot explicar-me coses del vi i, a part, s’emociona molt i m’explica coses que jo estudii. Al final, la il·lusió també és el que em va dur a fer aquest projecte.

darreres notícies

et pot interessar

“La magnitud de la tragèdia és enorme, fa massa anys que hem d’adaptar-nos a lleis que cada vegada degeneren més l’educació”