25 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Diumenge, 21 juliol 2024

En entrar en una empresa i veure el propietari igual de brut que els treballadors ja diu molt d’aquella persona. Marc Balaguer Bañó (Barcelona, 1983) és un artesà. Un fuster, un constructor de barques –no es considera mestre d’aixa– de formació autodidàctica té els millors trets de l’artesà, la delicadesa de l’ebenista, el saber fer del mestre d’aixa i la visió de l’empresari. Però tot amb una delicadesa i una gran preocupació pel medi ambient i per la mar. Ell vol que les seves embarcacions puguin navegar sense deixar empremtes. Ho fa amb una drassana ubicada a Felanitx i amb la que amb el nom de Verata (fins ara Nauta Morgau) vol retornar l’artesania i els valors ecològics als ports.


Com us iniciàreu en el món de les embarcacions?
Soc autodidacte. Vaig començar dos mesos d’aprenentatge a una ebenisteria, però el primer dia ja em van posar de mosso. Així que amb els dos primers sous em vaig comprar eines, vaig posar un cartell al garatge de casa dels meus pares i ja està. Vaig començar a fer feines en càrrecs per a tercers. Amb la crisi del 2008 vaig passar per una fusteria de barques pensant que potser les barques notaven menys la crisi i el primer dia ja feia una barca, no havia de fer de mosso. I així d’una barca vaig passar a una altra. A força de fer restauracions i reparacions, un dia vaig començar a construir, va ser el 2015 quan vaig començar la meva embarcació. I així fins que em vaig enredar amb préstecs del banc per poder posar barques de lloguer… I bé, al final hem muntat aquesta empresa, que és una drassana.

Ara pareix que anau adaptant-vos al mercat. Quin és el nom de l’empresa?
Sí, ara estem intentant canviar de marca. Hem creat diverses marques. El primer era de lloguer E-Boots Experience. Després vam haver de fer una marca a les barques perquè no teníem marca, fins ara hem estat Nauta Morgau i, ara, després de tres anys de projecte hem acabat amb Verata, que és amb el que ens sentim més representants i que enfoca més el que fem amb la barca. Crec que realment recull molt més que la resta de noms tot el que estem fent o el que volem fer o el que sabem fer.

El projecte actual el començàreu el 2020?
Sí, vam començar-lo el gener del 2020. Però amb la pandèmia no va ser fins al 2021 que va començar l’empresa com a tal. El 2020 el que vaig fer va ser demanar un crèdit ISBA, i just quinze dies després de firmar ens van tancar. Però realment jo no ho vaig notar. De fet, a mi em va anar perfecte, els dos mesos de la pandèmia que estàvem tancats en estat d’alarma, jo vaig construir una barca. Quan van obrir ja tenia la barca feta i la vaig posar per llogar perquè era una de les activitats que sí que es permetia per la seva seguretat, i no va anar malament, va anar prou bé.

La proposta o idea de fer embarcacions elèctriques ja la teníeu des de l’inici?
Sí, vaig començar amb el meu bot, quan encara no estava tan ficat amb l’elèctric, sinó amb fer una barca de vela. Amb la meva vaig veure el que es podia fer i li vaig mostrar a la gent. I després de la meva ja vam començar a fer elèctric. Si pots fer una barca que no sigui una barca més, que contamina, que deixa residus a l’aigua… a jo m’emprenya quan nedo als Banys de na Cleo, per exemple, m’emprenya l’olor, el renou… Així volia que les barques que surten d’aquí siguin tan netes com sigui possible, la mínima petjada ecològica en tots els sentits, però sobretot pels usuaris i pels que no són usuaris de l’embarcació. Una barca que es pugui gaudir de dalt, però també pel que és a les roques. És com una manera de cuidar l’entorn i també la gent que viu al lloc.

Dins el sector, sou una marca pionera en aquest sentit de fer embarcacions elèctriques o hi ha altres empreses similars?
Nosaltres no sabem si som pioners, però hem fet alguna cosa que la resta no han fet. La nostra feina és artesana, però, si l’hem de fer cent per cent artesana, l’única manera que tot funcioni és perquè combinem la millor part de la tecnologia i la millor de l’artesania i amb aquest equilibri intentem fer una construcció moderna. Això sí, si fem reparacions, ho fem com s’ha de fer perquè aquella embarcació no perdi el seu valor tradicional i, si és una construcció moderna, utilitzem la tecnologia més actual.

Per quin motiu teniu la drassana a Felanitx?
Casualitat. Vam començar l’activitat a Portocolom, però allà només hi ha un taller i ja està mig ocupat. Així que al principi vam passar a Porreres durant sis mesos, però ens va sortir la possibilitat d’aquesta nau a Felanitx i tenim una desena de treballadors de diferents indrets de Mallorca.

Teniu cap embarcació que destaqui?
El que tenim ara és el vaixell Origen, que ara el durem al Festival Marítim de Brest. Una festa que es fa cada quatre anys i el 2020 no es va poder celebrar, així que enguany promet, ja hi ha més de 800 embarcacions inscrites de tot el món. Serà un festival espectacular. I vaig anar el 2016 de vacances amb la família. Després de pujar fins a Brest, ens tornarà  tocar baixar, o farem travessant tota França pels canals i després baixarem per Menorca. Seran unes 2.000 milles en aquests dos mesos i amb un vaixell elèctric, tradicional, que servirà per mostrar-lo i també serà una manera de fer entendre que les barques no han de córrer més, sinó que s’ha de tenir més temps per gaudir-les. Potser el camí no és fer més via, consumir més, gastar més gasolina i fer més renou. Aquest viatge de l’Origen pot ser interessant.

Creis que la figura del mestre d’aixa i les feines relacionades amb les embarcacions, amb la mar, s’han anat devaluant els darrers anys a Mallorca?
Jo crec que l’escola de mestres d’aixa va ser molt important. Es va intentar fer alguna cosa. No sé si es va arribar a aconseguir o no. Tampoc m’hi he ficat massa mai. No em considero mestre d’aixa. Soc autodidacte, no tinc cap títol. El que fem aquí ens ho vam inventar nosaltres. Hem vist, hem mirat, hem après. No hem estat en un taller fent feina. Nosaltres una vegada ho fem així, l’altra la fem aixà. Intentem fer la feina el millor possible, amb el que sabem, i si no ho sabem, investiguem una mica. Però nosaltres estem una mica fora del que és un mestre d’aixa com a tal. En canvi, tenim un sistema que ja ens ho hem muntat per fer una embarcació en tres mesos, quatre, cinc, sis o dos. Depèn del tipus de marcació, del calibre, de tot el que li vulguis posar a dins o els acabats que vulguis. Però no som molt tradicionals. No has de ser mestre d’aixa per fer això.

També heu dit que feis restauracions…
Sí, no som mestres d’aixa i potser no som molt tradicionals i no fem construcció tradicional, però sí que podem fer una restauració. Quan fem restauració, ja no saps diferenciar si s’ha fet. Tal vegada sí perquè el material és més nou. Però fem servir els mateixos materials i de la mateixa manera, amb una garantia que l’embarcació manté el valor patrimonial, històric… Si fem una embarcació de cent anys no li posem un material que no existia quan es va fer el vaixell. Ho fem amb el mateix sistema, encara que dugui més temps. Si vas fent reformes en una embarcació clàssica i vas saltant això, aquesta perd valor. Si l’únic que val del vaixell és allò i allò l’hi lleves, és com estar condemnant l’embarcació a la mort.

Aquest estiu es parla molt de la massificació turística que hi ha a Mallorca també creis que hi ha una massificació de la mar, d’embarcacions?
Això està claríssim. Basta veure les fotos de fa molt de temps que hi ha als restaurants o a indrets on hi ha fotos de com era aquell port… Una mica el motiu pel qual les barques de lloguer fossin elèctriques era per dir: com pot ser que es lloguin embarcacions fetes a Polònia que les fan de centenars en centenars? Per què no fem que les barques de lloguer d’aquí, que s’utilitzin, estiguin construïdes aquí? I el fet que siguin elèctriques és perquè tampoc importa frisar.

darreres notícies

et pot interessar

“La magnitud de la tragèdia és enorme, fa massa anys que hem d’adaptar-nos a lleis que cada vegada degeneren més l’educació”