Divendres 5 a les 13.30. Aquest era el dia D i l’hora H per començar l’aventura de la família del CB Joan Capó cap a terres menorquines. En teníem moltes ganes, ja que d’abans de la covid no havíem partit i a la fi teníem eixida en marxa. Les maletes carregades d’il·lusió, de ganes de riure i de passar-ho bé amb quasi 200 persones entre jugadors des de Premini fins a Sènior, entrenadors i familiars que ja eren dins el bus.
Anàrem amb vaixell. Sort duguérem amb el temps i un cop a Ciutadella com a coets partírem a Maó. Allà ja ens esperaven els companys del CD Alcázar per disputar la primera tanda de partits amistosos, concretament els i les cadets i el Mini Masculí. Quin goig veure tota la graderia plena per gaudir del bàsquet donant suport als nostres jugadors i jugadores. El mini va guanyar amb facilitat. No tan fàcil ho tengueren els i les cadets… Ells varen decidir el resultat cap al final del tercer quart sense poder relaxar-se gens, ja que la diferència no ho permetia; elles anaven molt igualades tot el temps, sempre un poquet per davall i al final del partit varen aconseguir la victòria en un gran partit.
Ja era tard, vàrem partir a l’hotel, sopàrem i a dormir. Bé, a dormir? Ja hi podeu comptar!
Dissabte teníem dia lliure al matí: piscina, volta per Maó, dinars, temps de confessions, de contar històries… Temps per conèixer-nos una mica més fora de la pista. L’horabaixa, a les 17.30, tots cap al pavelló. Hi havia els partits de lliga oficials: a les 17.30 el Júnior Masculí Interilles i, a les 19.30, el Sènior masculí Balear en un horabaixa d’infart i emocions.
El júnior masculí va perdre per la mínima davant el CB Boscos de Ciutadella en un partit molt igualat on els nins ho feren molt bé i la graderia tan bé com ells: crits i cançons d’ànim feien saber que a aquest partit hi havia no només els jugadors, en Tià i na Maria, hi érem tots nosaltres que empenyíem. Per un pèl no va poder ser, però tothom va quedar satisfet.
Per si no bastava l’emoció a les 19.30 començava el Sènior Balear que jugava també el darrer partit de lliga davant els amfitrions CD Alcázar. L’equip es presentava amb baixes, entre elles l’entrenador, però no va ser excusa per no sortir al màxim, i tornàrem, des de la grada, a fer-los saber que érem amb ells. Partit igualat al principi que, a poc a poc, s’anava decantant cap als menorquins, però els nostres seguien fent feina, per intentar escurçar diferències. Al final, l’Alcázar va guanyar a la pista, però la nostra família va guanyar amb l’experiència viscuda. Hauríeu de veure com els nins i nines més petits, però també els més grandets i les famílies, vàrem fer pinya i ho vàrem gaudir de debò.
Estàvem KO. Quantes emocions! Tocava anar a sopar i descansar, però creim que una representació important del Club va anar a veure que per Alaior tot estava bé i no havien de menester res. Es veu que el poble deu ser molt gran perquè la volta va ser ben llarga… I això també fa Club i fa família. I mentre els més grans voltaven per fora, la resta voltaven per dins l’hotel. La son l’havíem deixada a Felanitx!
I arribam a diumenge i sí que havia vengut la son, però tothom a hora va ser a punt per partir a berenar i cap a Maó, que ens quedaven la darrera ronda de partits: els i les infantils i els i les premini.
Les infantils varen tornar a tenir un partit d’infart que al final varen perdre per la mínima; els infantil varen guanyar amb solvència i els i les premini varen gaudir de jugar. Quina experiència! Acabats els partits, un poc de música i el vermut abans de dinar per, en acabar, partir com a coets cap a Ciutadella, que el viatge ja arribava al seu final. Bus a Felanitx, retrobada amb les famílies, molta son i moltes emocions viscudes foren el comiat de diumenge horabaixa.
Des del Club volem donar les gràcies al CD Alcázar de Maó. Gràcies per deixar-nos viure aquesta experiència, gràcies a tots els vostres jugadors i jugadores per gaudir dels partits, gràcies a tots els entrenadors i entrenadores i a tots als qui feren d’àrbitre i taula. Gràcies a en Tomàs: tot estava sempre a punt. Gràcies al president, Paco, un gust haver-lo conegut, i especialment gràcies, Jorge, per compondre-ho tot per poder disputar tots els partits. Com vàrem dir, a veure si ho repetim!
Gràcies a totes les nostres jugadores i jugadors que es van animar a viure l’experiència, especialment als jugadors del Sènior Insular: quin goig veure com aquest equip fa gran això que som més que un Club. Jugaren amb els més petits, animaren els sopars, animaren a les grades, i crec que animaren aquests dos vespres menorquins… Uns MVPs del viatge!
Gràcies als nostres entrenadors i entrenadores, per ser-hi, per cuidar dels nostres jugadors i jugadores, per ajudar en tot i per fer gran el nostre Club!
Gràcies als molts de familiars que vàreu venir. Esperam que gaudíssiu de l’experiència, que poguéssiu xalar de veure els vostres fills i filles i també la resta de partits. Sou una part molt important del Club.
Gràcies a en Pau Garriga, el guanyador del disseny de la camiseta. Estàvem guapíssims!
Gràcies a l’Ajuntament de Felanitx per ajudar-nos en tot el que hem hagut de menester i per totes les facilitats,
I gràcies als organitzadors i organitzadores. Darrere això hi ha moltes hores de feina, molts de nervis i molta il·lusió perquè surti tot bé. Crec que ens podem donar per aprovats!
