La felanitxera juga quasi els 90 minuts de la finalíssima del mundial
Na Mariona ja és a l’Olimp futbolístic. Per a qualsevol practicant d’aquest esport, guanyar un mundial ho és tot i és molt complicat fer-ho. Primer, perquè la cita és cada quatre anys; segon, perquè l’any que toca t’has de trobar molt bé de forma i t’han de convocar i tercer, perquè has d’estar acompanyada d’un equip que ha de donar una molt bona nota no només quant a joc, ja que també ha de tenir fortuna en els moments importants. Aquest fou el cas de la selecció espanyola, que en les semifinals sabia resoldre en els darrers minuts un partit igualat. Espanya es plantava a la gran final i a davant tindria Anglaterra, l’actual campiona d’Europa, un equip molt ferm físicament i amb jugadores experimentades.
El Mundial es jugava als antípodes nostres, com es diu en bon mallorquí: «a l’altre cap de Món», a Austràlia i a Nova Zelanda. Aquí la gent va seguir amb atenció com la selecció anava passant fases i eliminant equips, malgrat que pocs apostaven per un col·lectiu que arribava a la cita amb conflictes extraesportius a causa de la mala maror entre el seleccionador i quinze jugadores, les més determinants de l’equip. Passen la primera ronda guanyant a Zàmbia i a Costa Rica, i caient davant el Japó. A vuitens derrotaren Suïssa, a quarts els Països Baixos, i a semifinals doblegaren Suècia. Són a la final del diumenge 20 d’agost, són les vuit del vespre a l’Stadium Australia de Sídney i les dotze del migdia al Centre Cívic de Portocolom.
L’Ajuntament de Felanitx ha habilitat un espai que es pensava ben suficient per a seguir la final, més de tres-centes cadires, tiradors d’aigua, els aires condicionats amollant fred des de feia hores per a combatre la forta calor que feia a fora i una gran pantalla que permetia seguir el partit com si fóssim dins l’estadi. Una hora abans el recinte ja presentava un gran aspecte, moltes samarretes de la Penya Barcelonista Els Tamarells, les que han portat en les diferents finals de Champions que ha jugat el Barça, algunes d’elles referents a Mariona, altres samarretes blaugranes amb el nom de Mariona a l’esquena i també algunes de la selecció espanyola. Tot preparat, tot a punt, manquen quinze minuts per començar i el Centre Cívic ja està ple com un ou.
Ja se sap que Mariona Caldentey forma part de l’onze titular i jugarà la final. Abans de l’inici del partit, merescut record videogràfic al campioníssim Guillem Timoner, que ens deixava tres dies abans. Curiosament, en la mateixa setmana, Mariona sumava un altre títol mundial als sis del llegendari ciclista, al que té l’atleta Sebastià Adrover i al de Cristòfol Tauler en tir olímpic.
A les ordres de l’americana Tori Penso comença el partit, la selecció forma amb la portolana Cata Coll, a la porteria; Ona Batlle, Irene Paredes, Laia Codina i Olga Carmona, a la defensa; Teresa Abelleira, Aitana Bonmatí i la felanitxera Mariona Caldentey, al mig camp i amb Alba Redondo, Jennifer Hermoso i Salma Pallaruelo, en atac. En un partit obert, la primera ocasió clara la tenen les angleses en el minut quinze, però la pilota s’estavella al pal i responen les espanyoles tres minuts després. Alba Redondo tota sola l’envia a fora i, quan sembla que el ritme es pausa, en el minut vint-i-nou, una conducció de Mariona Caldentey supera línies de pressió, la cedeix a Olga Carmona, que amb l’esquerra creua al pal llarg sense que la portera britànica pugui evitar el gol, l’únic del partit, la diana que donava el títol al combinat espanyol. Curiosament, hores abans havia mort el pare de la jugadora andalusa, autora del gol —ella va tenir coneixement del fatal desenllaç una vegada acabat el partit. Abans del descans, noves ocasions per les espanyoles en les botes d’Irene Paredes i Salma Pallaruelo, però sense conseqüències en el marcador. Jugadores als vestidors amb victòria mínima pel quadre espanyol.
En la segona part no canvia la tònica i les espanyoles encara dominen. En el minut seixanta-un del segon temps un tir d’Aitana Bonmatí surt fregant el travesser, i en el seixanta-sis l’oportunitat de sentenciar, en la jugada de na Mariona, una defensa anglesa la toca amb la mà dins l’àrea, Tori Penso, després de consultar al VAR, xiula penal. El xuta molt malament Jennifer Hermoso i l’atura la portera anglesa, el partit continua obert. En el minut vuitanta-nou, Alexia Putellas, la millor jugadora del món les dues darreres temporades, substitueix Mariona Caldentey i, per tant, la felanitxera marxa del camp contrariada pel canvi, però havent donat l’assistència del gol i sent protagonista en la jugada del penal. L’àrbitra allarga tretze minuts, que són de màxima tensió. L’americana xiula el final i esclata l’eufòria a Sidney, a Portocolom, i a molts més indrets, sobretot en els llocs d’on són originàries les jugadores de la selecció.
Alegria desbordant i moltes llàgrimes d’emoció en el Centre Cívic de Portocolom mentre a Sidney les jugadores d’ambdós conjunts reben els detalls com a participants en la final. El president de la Federació Espanyola de Futbol protagonitza un trist espectacle, indigne del càrrec que ocupa. La capitana, Ivana Andrés, aixeca la Copa del Món al cel de Sidney, mentre la barcelonista Aitana Bonmatí rep el títol de millor jugadora del torneig.
Mariona Caldentey suma el títol més important de la seva carrera futbolística, un Mundial que s’afegeix a dues Copes d’Europa, cinc Lligues, cinc Copes de la Reina, tres Supercopes d’Espanya, sis Copes Catalunya, més de seixanta internacionalitats i el camp centenari i històric com Es Torrentó amb el seu nom incorporats. La primera dona felanitxera que aconsegueix ser campiona del món, Mariona Caldentey Oliver continua marcant el camí. Enhorabona!
L’Enhorabona!!!!!