Felanitx es despertà
amb un dia fabulós
que convidava a glosar
i a mostrar els nostres valors,
que sempre ens fan caminar
i batallar en to amistós.
La gent es contagià
de l’esperit més festós
i Felanitx va vessar
d’indiots i glosadors.
Faltava en Rafel, ho sé,
i en Sostre, amb les seves coses.
Ells eren les dues roses
del glosat felanitxer,
representant sense noses
Cas Concos des Cavaller
i el poble carritxoner.
Ells, que aixecaren les lloses,
degueren passar un guster
allà al cel, amb Xoriguer,
escoltant les nostres gloses
aferrats en el tasser.
La glosa improvisada
va omplir tots els racons
amb els versos, il·lusions
i l’ànima despullada.
De cada cançó cantada
sortiren les emocions
amb la paraula nostrada
i fent viure a la vegada
a la gent amb les cançons.
