(Segueix de la setmana passada)
Toni: I pataplam! cinquata-cinc mil
visites a sa Guàrdia Civil.
Dos anys de litigi i clamotxil
I es jutge que s’esclatà de rialles
en veure ses fetes retratades.
Pere: Jo ho vaig veure en sa nit, eren devers les dues d’en sa nit. Ho vaig veure amb sos llums des tractor.
Toni: S’acusació de falsetat:
fals testimoni, pecat
surt gratis veritat?
No, tots voltros ho heu pagat.
Pere: De diàmetre, mos entenem o no? Perfecte! Eh, tu!
Toni: Dos anys de maldecap:
caça de bruixes i recerca d’evidències,
el cost de l’advocat,
més d’un insecte dibuixat crucificat
i com no, el grup de teatre desballestat.
I a la darrera vista: van desdiure’s de les providències?
Van dir que no havien vist el que havien dit que havien vist!
I partiren nets del seu pecat de falsedat
com qui beu un tassó d’aigua
des convent de ses Providències.
Pere: I un se va mirar a s’altre, i s’altre va fer així amb so cap, i aquell va aplegar el trastos. Tu, s’entornen cap a dins sa nave.
Toni: S’espera des de fa tretze anys
del Consistori una gran gesta.
Que siguin valents i que diguin que
es van equivocar! (traient setmanari
Felanitx com si d’ell llegís)
Com es demana ara per una causa
entre dos privats.
Que siguin valents i que diguin que
es van equivocar!
Que mai ha fet, ni ha volgut cap mal,
l’esperit del Cosso en festa.
Pere: Mos entenem o no? Eh? Idò perfecte!
Sona la música de fer avant un cassette fast forward. Els pregoners fan gestes accions avant mentre llancen fulls del setmanari Felanitx.
Toni: Però ara som al 2024. I en el 2024 tenim moltes coses noves!
Pere: Per exemple, tenim més glosadors.
Toni: En surten com a bolets de pertot.
Pere: N’hi ha agres pertot. Amb aquesta ploguda fins i tot n’hem trobat un davall es cadafal
Glosador (vestit sols amb una falda tipus tutú verda):
A Sineu, són un banastres,
perquè es Much sempre mos pica.
Ja poden posar pollastres,
però mai tendran sa Quica!
Hem de moure rebombori
perquè mos cau s’estructura
des teatre i sa cultura
per falta d’un auditori.
Escolta bé Carraixeta:
si el parque no vols omplir
has de dur madò Pereta
i botaran per sortir.
Ai, Vidal, lleva’t d’enmig
tu i la teva calanya
perquè el Cosso és Felanitx
i Vox la merda d’Espanya.
Als quibers que sou aquí,
a es que es flit no entabana,
cridau fort que es cos demana
que visca Sant Agustí!
Pere: Ge, ge , ge
Toni: Tenim moltes coses noves. Aquesst Cosso serà llarguet.
Pere: No ens bastaven 4G i ara ens en posen 5. Tenim es Comando G, Ets hombres G, Es punt G, sa força G, ONG, una anècdota G, es Gegant de Cas Concos…
Toni: Fas molta via!, fas molta via! Espera un poc. Volia dir que tenim una antenota G, Gegant a Cas Concos aGeguda. Tira-tira…
I tanta G per què?
Pere: Per tenir més retxetes. A n’es mòbil.
Toni: Ah! A n’es mòbil. Idò això.
Pere: I també tenim més ETVs.
Toni: ETV, ETV, …
Pere: I què vol dir ETV?
Toni: Euskal Tele Vista?
Pere: Ei, Tu, Vamos.
Toni: Estança Turística en Vivenda. És que no ho hem aclarit.
Pere: Establiment Turística en Vivenda?
Toni: No, és que s’altre dia jo vaig anar a Cala Ferrera i n’hi havia una paret de tres sostres, que no veien s’emblanquinat. I a n’es final, ETV què vol dir?
Pere i Toni: Està Tot Venal!
Pere: I també tenim més botxor!
Toni: Aaah! Això sí. Tenim més botxor a Felanitx que abans! Visca sa botxor de Felanitx! La cosa és que un temps si feies botxades i deies botxades eres boig. Però ara si fas botxades i dius botxades ets…
Pere: Influencer.
Pere: I tenim noms nous: testers, lamers…
Toni: En tenim, de noms nous: outfit…
Pere: Acabarem com a ous fregits.
Surten dos executius portant dos quadres de bella vasa que mostren un codi QR.
Toni: Tenim aquest nom nou que nigú ha aclarit què putes era.
Pere: Tenim QR.
Toni: Quiniela de cavalls.
Pere: Què? Res. Què serà, serà…
Toni: Venga, venga! Feis sa foto. Sa botxor total, ara és s’hora! Ara, venga va!
Te’n vas a beure una cervessa i has de mirar es QR vatua-Déu!
Mentre el públic escaneja els quadres amb el QR, els dos executius que els porten els llancen al públic. Un d’ells s’acosta al micròfon i diu: “Què putes feis mirant es mòbil!”
Toni: Que no heu de deixar mirar als al·lots el mòbil. Alcavots! Tots quants els hi deixau veure. Que només veuen botxades! Ah, però això fa poble. Venga ja!
Pere: Tots aquets noms podrien ser els noms dels conills de rata: testers, lamers… Jo crec que aquest plaça, amb aquests bancs l’han feta un poc com es burladero dels conills de rata, per poder venir aquí a jugar…
Toni: Un altre nom nou és el reggaeton. Que he pensat que era com una triatlon, però una marathon de reggae. Tampoc ho sé, eh?
Pere: Tenim punk. I també volem concerts els horabaixes. Que això que ens tallin els dematins… Volem festa tot el puta dia! Què punyetes!
I també tenim rap.
Toni: Peix, rap. Idò amb nosaltres ha vingut un bon peix.
Pugen al cadafal els rapers s’Essemci i Adri Gallo acompanyats per quatre marcians de color verd que ballen a ritme dels beats.
Too deep és massa endins
fins dins es bessó.
Me rompeu es cor
amb cada collonada de lujo.
Un temps no tan enfora,
això era foravila,
ara és meu món caient.
Som un aborigen de pleta mallorquina,
un supervivent d’una era condemnada,
camionades plenes de turistes i grava.
S’esperit de sa pleta plora,
s’asunto està molt grave,
més puta que el Ocho.
T’ho dic de pit, cobri’t, tapa’t
petit, rupit
Has dinat des profit,
d’un pagès emprenyat.
Sa terra era de qui se’n cuidava
i ara és de qui se l’ha carregada.
En tot me cag, me cag en tot,
què hem de fer?
Agafar es metxero i donar foc.
I quantes quarterades, il·luminades,
de cases escampades
per damunt ses penyes,
per dins garrigues i muntanyes.
Es meu Santueri maleït
per un puta xalet.
A qui heu pagat? Eh?
I qui ha cobrat? Eh?
Això no té preu,
heu tocat un lloc sagrat.
Desgraciats!
Senyores i senyors,
això és sa vida d’un pagès,
sa recepta d’un brou espès
d’un rap cendrós,
segurament, en acabar aquests versos,
m’haureu entès.
Perquè ses sarments seques s’enfilen
per es meu cervell espès.
Esques, s’ham no pica res,
vaques magres,
rates brutes,
mentres es lladres
mos foten ses històries.
Too deep és massa endins
fins dins es bessó.
Me rompeu es cor
amb cada collonada de lujo.
Un temps no tan enfora
això era foravila,
ara és meu món caient,
Som un aborigen de pleta mallorquina,
un supervivent d’una era condemnada,
camionades plenes de turistes i grava.
S’esperit de sa pleta plora,
s’asunto està molt grave,
més puta que el Ocho.
Pere: Bé. Tenim es rap. Tenim bancs nous. I també tenim clubs de vòlei.
Toni: Espera un poc… A Felanitx el que tenim, són cada vegada més associacions. Ara voldríem un bon alei!
Enguany tenim un nou club de vòlei!
Pere: Alei!
Toni: Vòlei rima amb alei! Aquesta era fàcil! Alei!
Pere: Una associació de barques de fusta! Alei!
Toni: Quatre cantons! Alei!
Pere: Ses dones en marxa! Alei!
Pere: La Perspectiva Alei!
Toni: Associacions de veinats de tota casta: des Port, de Felanitx de Cas Concos… Alei!
Pere: Comerços mil·lenaris Alei!
Toni: Infància i vellesa… Alei!
Pere: Es Closos! Alei!
Mai som tots! Alei!
Toni: Mai som tots la deixam per la darrera, perquè no els podem anomenar tots, però…
Pere: A Felanitx tenim un fotimer d’associacions que fan que aquesta vila sia un lloc millor i més participatiu!
Toni: Això, més participatiu!
I ja no tenim res pus.
Pere: I tenim dembow!
Pugen al cadafal quatre bombers sonant quatre ximbombes tot acompanyant la base musical dembow feta pel músic Poco mentre Toni canta “Mou s’anca”.
Se balla aquí a la Vila,
se balla també a Moscou,
se balla a Cas Concos
i d’Alacant fins a Port Bou.
Se balla a Santo Domingo,
se balla a Washington.
Se balla a Felanitx,
i fins i tot n’Indiana Pon
[ximbombes].
Bou, bou, bou, bou bou bou, bou
Da-li brou, da-li brou.
Aquest és un ritme nou,
que per tot el món es mou.
Venga, venga sa cassalla,
sa pomada i es bourbon.
Venga, venga, es tequila
vi i palo amb xifon.
Venga, venga sa cervesa,
herbes, canya i rom,
i que a Protecció Civil
no li abasti s’oxidouc
[ximbombes] .
Bou, bou, bou, bou bou bou, bou
Da-li brou, da-li brou.
Aquest és un ritme nou,
que per tot el món es mou,
i així mou s’anca, mou s’anca
com si fossis d’Inca
o de s’Alqueria Blanca.
Mou s’anca, mou s’anca,
tant si ets de Veneçuela o de Vilafranca.
Mou s’anca, mou s’anca,
mou-te fins que te boti,
de s’espatla sa retranca,
Algaida, Pina o Randa.
Boti, boti aquesta penya,
aquesta puta parranda!
Pugen al cadafal sis marcians de color verd vestits amb banyadors de turistes, alcen un cubell d’escombraries blanc de multifracció.
Toni: A Felanitx tenim més poals! Vint mil focs per tres poals, devers cinquanta-set mil poals. Vatua-Déu de poals!
Marcians: Votarem, votarem, botarem, botarem!
Pere: Referèndum, referèndum!
Toni: Aquest escenari és de puta mare!
No me sen? No me sen?… No me sen
Pere: Le Senne. Shhhhhhh!, shhhhhh!
Toni: Me cagon Déu! Voleu callar tots d’una puta vegada que no me Senne!
Pere: Le Senne
Toni: No me sen. No sen es poble que li diu…
Del balcó de can Pollença bàvars tirolesos treuen cap per avall un rètol del president del Parlament, Gabriel Antonio Le Senne Presedo.
Tirolesos: El poble es queixa, es queixa del qui esqueixa! El poble es queixa, es queixa del qui esqueixa! El poble es queixa, es queixa del qui esqueixa!
I llancen des del balcó el gegantí rètol de 200 x 150 cm al públic a sota assistent que no dubta a esqueixar-lo i fer-lo bocins.
Pere: Tenim gent que no hi sent. Que li importa el poble. Tenim orgull. Que ens ho hem botat.
Toni: Hòstia, tio! Tenim, també tenim festes de l’orgull. Que això és una festada que no l’havíem tenguda mai. I hem duit una paraula nova un lip singer. Un playback de tota la vida.
Surt un lip singer acompanyat per tres ballarines i dos ballarins vestits amb top, tutú i xoquins de platja. Un dels ballarins és el cantant i presentador David Ordines que ha preparat la coreografia alhora que és per dins la festa, gravant un programa d’IB3 TV anomenat “La millor festa”. S’interpreta la cançó “Vull ballar amb tu” de l’artista calvianer Baaldo.
Pere: I tenim més coses. Tenim Las Hienas, que no han arribat fins aquí, però us les posam amb es mòbil.
Toni: Tenim dos cranis de hiena a la Fundació Cosme Bauçà. Això és ver. Las Hienas!
Pere acosta el seu telèfon mòbil al micròfon i sona un cover de las Hienas de la cancó “Molly” del grup Desperados.
Pere: Au, venga, va! Seguim! Moltes gràcies, Hienas.
Toni: Un moment de serenor.
Pere: Tu! Pareixes es Mut Masseta, que no hi sentia. Però en Masseta hi sentia amb els ulls, per això feia tan bones fotos.
Da-li!
Un guitarrista sona la canço de Sor Tomasseta mentre Pere canta la cançó:
Sor Tomasseta, sé on sou,
no us podeu amagar,
el que el Dimoni us compra
tot ho vol urbanitzar.
Surt sor Tomasseta al balcó de can Pollença, amb un vestit molt atrevit i sensual. Dos bàvars tirolesos subjecten dues fulles de fasser en un intent de ressemblar l’arc que es feu a la Rambla de Ciutat instal·lat en commemoració del 450è aniversari de la seva mort.
Sor Tomasseta: Cosseeeeres! Som Sor Tomasseta i us duc una guerreta. Perdonau, una ‘gerreta’, que guerretes ja en tenim moltes i no en volem pus.
Primer de tot, molts d’anys al quarantè aniversari del Cosso!
Avui us duc un miracle i el faré aquí davant de tothom.
Veis aquesta bandera verda de platja?
Idò li faré un encanteri.
Tira la bandera verda dins la gerreta brodada felanitxera. I comença a tirar-hi ingredients per a fer una màgia de transsubstanciació.
Sor Tomasseta: Primer hi tiraré aigua de set dutxes de set platges amb banderes. Microplàstics. Grava d’un pàrquing d’una platja. Un poc d’aftersun.
Pel fat i fat, que la mia mare m’ha comanat… ai, perdonau, també necessitaré tirar-hi un parell de sobres, i un punt més el que ara diré… I aquesta bandera ha tornat blava!
S’obre el miracle de la transsubstanciació i treu de dins la gerra una bandera blava.
Sor Tomasseta: Us he de dir: estimau-vos! Feis com jo, una monja com jo, mai pot dir que no a una proposta d’amor. Perquè sí, el Senyor és amor. I jo som una persona molt creient en el Senyor. Idoi el que us he dit: mai digueu que no a una proposta d’amor.
Toni: Això és com una bacanal.
Pere: Sí, una bacanal romana.
Toni: És que Felanitx és com Roma.
Pere: Com així que com Roma?
Toni: Roma tenia set puigs. I Felanitx també.
Pere: Idò això que els hem d’anomenar, que és un poema de Miquel Bauçà i acabarem amb un poema seu.
Toni: Habitants de les set conques. Que regaten els set flums dels set puigs que us agombolen.
Toni i Pere: Calvari! Alei!
Puig de sa Cista! Puig des molins! Alei!
Collet! Alei!
Puig Verd! Alei!
Sa Mola! Alei!
Puig de sant Nicolau! Alei!
Aquí! Fa una estona ara! On s’ajunten les set conques dels set flums que amaren aquesta vila. A sa Font de Santa Margalida! Ha ressuscitat sa Quica!
S’obren les persianes del balcó de can Picó a l’altra banda de la plaça. Surten dos trompetistes sonant l’himne de la mare de Déu de Sant Salvador del compositor François Xavier Moreau i lletra de Maria Antònia Salvà contrafactada. Alhora pren el vol damunt un núvol la Quica venerada, que descendeix fins al cadafal enganxada d’una tirolina.
Arribada la Quica al cadafal la recull un ximbomber, la besa i surten Maria Hein i Dani Millan, que canten la cancó corporativa del pregó del 2024 “La Quica està morena”. Música original “La marina està morena” del grup Figa Flawas. Lletra adaptada per Dani Illan, Maria H, i Poco.
Suau, suau.
Comença sempre a les nou,
suau suau,
començam amb es renou.
Xiringuito (Xiringuito)
Regalito (Regalito)
Parapapapapapa
I sa Quica està morena,
Felanitx està de festa.
El Cosso, el Cosso ho crema,
el Cosso, el Cosso ho peta.
Felanitxeres,
a s’Algar hi han posat pedres,
el Cosso, el Cosso ho crema,
el Cosso, el Cosso ho peta.
Sa verbena,
sa gent bota ses barreres
per darrere,
tothom sap que fan sa pena.
Ara ja arriba el setembre
es poble ja sap que no,
un vint-i-vuit se celebra,
amb cavallets i caparrots.
i es poble ja ho sap,
que avui mos engatam.
Sant Agustí, sa Quica i es pregó,
ja són aquí
Felanitx, és sempre pionera.
I sa Quica està morena,
Felanitx està de festa.
El Cosso, el Cosso ho crema,
el Cosso, el Cosso ho peta.
Felanitxeres,
a s’Algar hi han posat pedres,
el Cosso, el Cosso ho crema,
el Cosso, el Cosso ho peta.
Ompliu-vos es tassó
(cosseres)
i ara aixecau-lo
(goteres).
Un brindis pel pregó
i per ella,
sa Quica i sa calor,
tothom a beure!
I sa Quica està morena
Felanitx està de festa.
El Cosso el Cosso ho crema
el Cosso el Cosso ho peta
Pugen tots els participants al cadafal, sona la traca, els coets i la cancó de comiat.
