Fa un poquet més de dos anys
que es va rompre el calendari
i hem passat per un calvari
ple de moments molt estranys.
Trescant aquests viaranys,
com màrtirs o peregrins,
hem tornat a obrir els camins
que la societat implora
i tornam a treure a defora
la processó de dedins.
Hem pogut deixar, a la fi,
els estigmes a un costat?
El viacrucis passat
ens haurà pogut servir?
Ara ens toca seguir
i tornar-nos a aixecar.
He d’aprendre i millorar
tot el que hem deixat enrere
i trobar una altra manera
per poder ressuscitar.
