Quin gust, sentir el dematí
la remor de xeremia
i notar que ja és el dia,
que ja és Sant Agustí.
Un altre any tornam ser-hi
per els mateixos indrets.
Un matí ple de calfreds,
i quan cada peça encaixa
sents un buit dins l’horabaixa
perquè no hi ha els Cavallets.
Visca el Cosso i sa Quica,
el que s’aixeca primer
i cada felanitxer
que per fer bauxa s’implica.
La vila és molt més rica
quan tots ens tiram enmig.
Sant Agustí és un esquitx
d’un poble viu i sensible,
que si no fos discutible
no seria Felanitx.
