Adeu, Jaume Santandreu.
Bat les ales cap al cel,
quan la torre de Babel
que deixes et diu adeu.
Molts d’ells varen trobar Déu
dins el motlo del teu cor.
Vares donar lo més bo
a qui viu la mort en vida,
ja que Can Gazà convida
a què voli cada por.
Adeu, Jaume Santandreu!
Bat la vida a un altre lloc
per collar a poc a poc
les baules d’aquest món teu.
Has deixat bocins de Déu
a tothom que ha tengut gana.
No és mesura amb cap romana
tot allò que ens ha deixat
qui ha viscut encadenat
a la dignitat humana.
