Quan la guerra ens va deixar
en la misèria absoluta,
cansats de passar-ho puta
el turisme ens va salvar.
El franquisme ens ho implantà
i ara és un gegant que engreixa.
Un monstre que mai es queixa
i el poder que l’ha cuidat
tant i tant l’ha alimentat
que no ha aturat de créixer.
S’ha apoderat de les platges,
el camp és ple d’estrangers,
ha envaït els carrers,
els mercats i els paratges.
S’alimenta amb les imatges
postisses d’aquests confins.
L’acceptàrem tan endins
i amb els doblers que portava,
que allò que abans ens salvava
ara ofega els mallorquins.
