Fosses comuns

Quan la indignitat humanava morir dins el seu llit,no crèiem que l’esperitencara ara tengués gana.El crit d’una milicianajeu callat a un lloc incert,encara es troba cobertper la infàmia de la històriaesperant que la memòriael tregui d’un jaç inert. Són les marques de les bales, en el mur d’un cementiri,el suplici i el martiridels que els tallaren...