que navega l’esperit,
guarda dins la post del pit
cada ona que l’ha esquitxada.
Bot i vent fan amb l’orsada
ginyes per on no tornar.
Mariner, si has de salpar,
que la fusta et deixi marca,
perquè qui estima una barca
estima bocins de mar.
Les barques són saladina
que et corr per dins les venes.
Deixa els morts i les cadenes
sota l’aigua cristallina,
perd-te entre la boirina
ans de l’alba al dematí.
Posa proa a l’existir
perquè tu en tens la clau
i així trobaràs la pau
navegant sense destí.
