21 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dijous, 31 juliol 2025

Diumenge de bon matí, per Internet, com gairebé sempre, m’arribà la mala nova; primer ho vaig llegir al mur de Pep Roig, aviat la xarxa n’anava plena: ens havia deixat Joan Lacomba. El meu primer pensament fou: «la nostra cultura, a partir d’ara, és més pobra». És clar que els artistes i els intel·lectuals, si no són addictes a la cultura efímera i banal que agrada als mercaders d’avui en dia, i Lacomba no ho era de cap manera, mai no moren del tot perquè la seva obra perdura en el temps. Joan, a més de bona persona, fou pintor, professor, escultor… un artista multidisciplinari. Compromès en la lluita contra la invasió turística a indrets com Son Espanyolet (on va néixer) o Selva (on residia). Tal volta algun dia ens trobarem i podrem continuar algunes converses que ens han quedat endarrerides,

Petit repàs a l’actualitat

Diuen que el déu creador, quan va haver acabat la seva obra i va contemplar totes les regions de món, va veure que havia estat injust: França li havia sortit més formosa, plaent i agradable per a viure-hi que qualsevol altre indret. Per a compensar-ho, va crear els francesos. Supòs que el mateix acudit el podem trobar en molts països diferents, sempre parlant dels veïnats.

El fet és que de la França ens han arribat moltes coses bones, com les novel·les de Balzac, les cançons de Brassens… Però també ens han arribat algunes xacres, i no estic parlant del «mal francès», no, es tracta d’una malura pitjor que arribà a principis del segle XVIII i que l’envià un tal Lluís XIV, amb la intenció d’estendre el seu model d’estat centralista a tot Europa. Aquesta nafra, que convertí l’antic Regne de Mallorca en una dependència d’ultramar de l’Estat espanyol, encara no l’hem esvaïda. Ara mateix tenim un descendent d’aquell rei de França que, tot i tenir molt de què respondre, es passeja per allà on vol, pixant-se de riure, aplaudit pels curtets de sempre i gaudint d’una immunitat creada aposta per a ell i els seus descendents, sense donar explicacions per les seves malvestats (heu vist com s’assemblen aquestes paraules: malvestat i majestat).

I a les Illes…? Encara no ha començat de debò la temporada i ja tenim evidències de les malifetes dels turistes: renous sense cap control, sexe al carrer, drogues sense contenció, gairebé per tot allà on arriben. Tretze alemanys detinguts abans de les vint-i-quatre hores de la seva arribada a s’Arenal per haver calat foc a la porxada d’un bar. Segons els seus familiars i amics, són tots molt bons al·lots, ni tan sols fumen, i fins i tot n’hi ha dos que, al seu poble, fan de bombers voluntaris; si aquests són els bons, què farem quan arribin els dolents? Ara he sentit a dir que el Govern intenta regular les festes a bord dels vaixells; al pas que anam, si hi ha cap mesura restrictiva, sortirà quan l’ase sigui mort de rialles i, com en el cas dels ancoratges sobre la posidònia, no hi haurà manera de fer-los creure. No basta fer lleis, ordenances i reglaments, cal fer-ho complir, tot això. I no hi ha cap necessitat d’acudir al CNI per esbrinar qui són els «empresaris» que no compleixen les lleis; un simple cop d’ull al Google Maps ens mostrarà la quantitat de fincas que hi ha espargides per Mallorca, amb les seves ubicacions ben referenciades i també els telèfons, i els serveis que ofereixen. Si no es posa ordre en tot aquest desgavell és perquè no hi ha voluntat de fer-ho.

“Encara no ha començat de debò la temporada i ja tenim evidències de les malifetes dels turistes: renous sense cap control, sexe al carrer, drogues sense contenció, gairebé per tot allà on arriben”

 

I què farem si no plou? I quan dic ploure vull dir ploure a bots i barrals, «fer saó», com deien altre temps els pagesos. Doncs si no plou, molt i aviat, segons els informatius, que no solen ser gens alarmistes, vers la meitat del mes de juliol podem entrar en alerta groga per sequera. Avui mateix, 23 de maig, no ens arribava gens d’aigua vers el Pou d’en Catiu; tal volta se’n va tota a les obres d’un xaletarro que un estranger s’està fent per Binifarda, com a habitatge unifamiliar, en uns terrenys que li va vendre un conegut especulador de la zona; o tal volta ja estam estalviant l’aigua per a quan arribi l’onada grossa de turistes, tots han de poder estirar la cadena després d’haver obrat de ventre.

I abans que s’acabi el paper, deixau-me fer un clam per la nostra llengua, l’eina de la nostra cultura. Ara, segons la Justícia Espanyola, basta que un sol pare reclami el dret que els seus fills siguin ensenyats en llengua de castellans perquè aquesta s’imposi a tots els altres. D’aquest pas, bastarà una generació per esborrar una cultura que ha costat segles aixecar.

darreres notícies

et pot interessar