Sembla que s’està convertint en un costum, per a mi, titular aquests articles amb una interrogació. Una interrogació que en el cas d’avui s’utilitza molt sovint com a una salutació. «Com anam…?» és encara una fórmula de cortesia a Mallorca, la gent l’utilitza en moltes ocasions esperant un simple «Anam bé!» en comptes d’esperar que li expliquem que fa dos dies vam haver de passar per l’hospital a causa d’un còlic nefrític (això és un exemple inventat, la meva salut, per ara, va força bé). Però la meva intenció avui, és donar un cop d’ull a com va el món en general. És clar que m’agradaria poder dir allò de «Va bé i millora!», però no és aquest el cas. Només un simple cop d’ull a la situació general del planeta ens mostra que la humanitat va cap a un desastre general: aquesta pandèmia que en comptes d’apaivagar-se, cada cop pren més força, i encara no sabem els resultats dels contagis a Anglaterra i a Itàlia, o a Argentina i a Brasil, a causa de les celebracions per les copes de futbol d’Europa i d’Amèrica. Quan la mobilitat i les reunions multitudinàries (les principals causes de contagis) augmenten per tot arreu, i sobretot a les Illes. Avui he escoltat pel noticiari d’una emissora catalana que a Catalunya ja s’han donat casos de personal sanitari, amb totes les vacunes, que s’ha contagiat del virus… no podem dir que anem bé.
No estam per a més nafres, que el clima de la Terra està canviant, i no crec que sigui per a bé. És clar que això no té importància per a aquells que dirigeixen el món.
L’escletxa social i econòmica s’està fent cada cop més gran, mentre hi ha supermilionaris que es poden permetre gastar milions de dollars viatjant a l’espai exterior, hi ha gent entre la sofrida classe mitjana d’aquest país que en aquests dies de gran calor ha renunciat a utilitzar els aparells d’aire condicionat que té a casa, i ha retornat al ventall d’abans, a causa de l’exagerat preu de l’energia elèctrica durant el dia. I tornat als vols a l’espai dels milionaris, convindria que algú amb més poder que ells (no sé si hi ha algú amb més poder) consideràs la ferida ecològica que aquests vols de divertiment que anomenen «turisme espacial» causen al planeta. No estam per a més nafres. Els cops de calor a indrets com les costes del Canadà, o a Finlàndia, són proves evidents que el clima de la Terra està canviant, i no crec que sigui per a bé. És clar que això no té importància per aquells que dirigeixen el món.
A aquells que dirigeixen el món només els interessa que la gent, la bona gent, es mantengui fidel a la consigna que fa anys li estan inculcant, «consumeix, betzol!» Sí, en aquest món el mercat és l’únic déu vertader, i el consum s’ha convertit en la religió de la majoria dels habitants del planeta, fins al punt que no sabem quantes persones moren ofegades a la mar intentant arribar al paradís del consum. Mentrestant, les deixalles d’aquest consum convulsiu ens envaeixen sense treva, i els que ens regeixen, inútils, miren cap a una altra banda.
I a la nostra contrada? A l’article anterior ja em queixava del retrocés de la nostra llengua enfront de la «lengua del imperio»; malauradament avui he de parlar d’un nou atac: a la Llar de Felanitx escriuen el menú diari només en castellà, per les xarxes socials hi ha hagut qui ho ha denunciat, li ha caigut al damunt una allau de comentaris despectius per part dels espanyolistes, que d’ençà que tenim l’extrema dreta a les institucions van més inflats que el lleu amb ceba, fins i tot hi ha hagut qui ha arribat a dir que s’escriu el menú en castellà per no discriminar els clients, que no saben llegir el mallorquí (varietat de la llengua catalana que es parla a l’illa de Mallorca, segons els diccionaris). Si aquesta gent que va venir fugint de la fam, i aquí va trobar aixopluc i una vida millor, se sent discriminada i no és capaç de llegir un menú en la llengua oficial de la comunitat que la va acollir, i on ha viscut la major part de la seva vida, com ens hem de sentir els aborígens d’aquesta terra quan s’ignora la llengua que vam aprendre dels nostres majors? I als governants que tenen responsabilitat en els assumptes socials, se’ls ha d’advertir que cada cop que algú poteja els nostres drets lingüístics, per a mi és més greu que si apedrega la façana de la Sala. Ha quedat clar o no?
PS. He sabut que les protestes a la xarxa han tingut efecte, ara a la Llar hi ha dues pissarres: una en castellà i l’altra en la nostra llengua. Està bé, però esbraona haver de lluitar sempre per fer valer els nostres drets lingüístics i culturals.
