Efecte mirall

Llegesc amb espant el llibre Doppelganger, de Naomi Klein. És un assaig sobre la nova extrema dreta (especialment als Estats Units), les xarxes socials i les notícies falses. El títol és una paraula alemanya que significa doble, en el sentit d’una persona molt semblant a una altra o en el de doble personalitat (Jekyll/Hyde). Klein es va preocupar quan una altra naomi, Naomi Wolf, referent feminista anys enrere amb qui sovint la confonien, es va passar a l’extrema dreta conspiranoica, negacionista, terraplanista, antivacunes i trumpista. La confusió, sobretot a les xarxes, va deixar de ser divertida.
Les xarxes socials obliguen els usuaris a un esforç gegantí per mantenir la personalitat que s’hi han creat, molt més que a la vida analògica. Tant si s’esperen de tu vídeos de moixets com opinions polítiques contra Pedro Sánchez o balls insinuants amb poca roba, acabes presoner del personatge digital, ara ja més important socialment que la persona física. T’has convertit en una marca comercial que has de sostenir en el temps.
Klein, amb un estil de vegades personal i proper com si conegués el lector i de vegades amb anàlisi sociopolítica dura, reflexiona sobre aquesta duplicitat tan actual i desmunta l’argumentari de Steve Bannon (el guru darrere Trump i darrere la internacional fatxa), del moviment QAnon i dels influencers anarcoultraconservadors.
A títol d’exemple, el cas d’una mare antivacuna covid que, tota plorosa, no va deixar acostar els seus pares al net perquè s’havien vacunat. La mare estava convençuda que Bill Gates, les grans farmacèutiques i la Xina s’havien aliat per introduir un microxip a les persones a fi de destruir la civilització tal com la coneixem. Els governs havien caigut en la trampa i per això recomanaven la vacuna. Desconfiar dels governs, de les multinacionals, de la Xina i de Bill Gates és plausible, però la mateixa capacitat crítica no ens hauria de deixar creure en venedors de lleixiu per internet, tot i que sigui de la marca llibertat. (Disculpin els honestos comerciants de productes de neteja.)
Per afegitó, el discurs de la ultradreta sedueix diagonalment persones de l’òrbita verda i llibertària, situades a l’altre extrem del ventall polític. La confusió sobre la paraula llibertat i el discurs antiglobalització de l’extrema dreta aplicat (només) a les grans farmacèutiques, els fa perdre de vista les referències més elementals de dreta i esquerra. No anam bé si els que fan musculació al gimnàs per apallissar demòcrates sedueixen els que fan ioga i toquen el tambor a posta de sol per purificar-se l’esperit.