Records de la meva infància de postguerra. Acabo d’arribar a l’Institut, on passaré sis cursos de la meva adolescència. Un edifici gris, estrany. No conec ningú, tinc deu anys i tots els professors em parlen en castellà. He estat privilegiada, perquè durant la meva primera infància, els meus pares em portaren a un col·legi, pis,...
Aquest contingut és només per a subscriptors!
Suma-t'hi ara
Suma-t'hi ara
Ja sou membre? Entra aquí