Ara que molts de nosaltres ja estam vacunats, ara que la pandèmia sembla remetre, i des de l’esperança que les celebracions futboleres i altres disbauxes consentides i promogudes des del Poder, com el retorn massiu i excessiu dels turistes, no tornin a estendre la malaltia, em sembla una bona ocasió per retornar a alguns temes que ja em preocupaven abans de l’assalt del virus. I vet aquí com em surt a camí el greu problema que pateix Felanitx, i quan dic Felanitx m’estic referint al centre urbà de la ciutat que dona nom al municipi, no als altres nuclis de població, que, ben segur, tenen els seus problemes, però no tan exagerada decadència.
«Felanitx es mor» és una frase que es pot escoltar arreu, i encara més se sent a dir que Felanitx ja és un poble mort. I això es fa palès quan hom visita altres pobles, pobles que els que tenim certa edat recordam molt més endarrerits que el nostre. Aquest mateix dimecres, aprofitant que a casa ja estam vacunats, vam anar a Sineu. L’enveja gairebé ens prenia per la roba, el mercat setmanal que es fa a aquella vila fa goig (nosaltres hi anàrem per uns articles que no trobam a altres llocs i sabíem que allà els podíem trobar). Vérem un poble viu i actiu, i no només pel mercat dels dimecres: als bars i establiments de restauració no hi havia una cadira buida, és clar, però no són locals oberts només per al dia del mercat, la resta de la setmana també funcionen. I les botigues estables, la majoria de productes de proximitat, tampoc estan muntades per tenir obert un dia a la setmana.
“Felanitx, al llarg d’anys, ha patit l’èxode de la gent més preparada, que ha anat a viure fora, fins i tot a altres indrets del mateix municipi. La pregunta que ens hauríem de fer tots és: com podem fer que Felanitx torni a ser un poble capaç d’enamorar els seus habitants?”
Pot esser que el mercat sigui un dels motors de l’economia de Sineu, però està ben clar que hi ha altres factors que l’empenyen (si un mercat setmanal bastàs per mantenir una vila, es pot dir que hauríem trobat la pedra filosofal). A més, hi ha altres pobles de les mateixes característiques que sense tenir un mercat de tanta anomenada, no presenten l’aspecte deplorable del nostre Felanitx, si recordam com era Petra o Porreres, per posar només dos exemples, fa quaranta anys, i els visitam ara, veurem com han anat prosperant sense perdre el seu caràcter. Felanitx ha fet tot el contrari, ha perdut la seva personalitat i ha caigut en una decadència que sembla irreparable i progressiva. Què ha passat?
Fa alguns anys, en aquest mateix espai vaig escriure un article que vaig titular «Els pobles es moren quan la gent que els habita no els estima». I per a mi aquesta afirmació segueix essent vàlida: Felanitx, al llarg d’anys, ha patit l’èxode de la gent més preparada, que per motius laborals, de comoditat o de gust, ha anat a viure fora, fins i tot a altres indrets del mateix municipi. Això ens ha deixat un panorama de cases buides, moltes de les quals avui es troben en un estat ruïnós. D’altra banda aquest buit poblacional ha estat ocupat per una gent, la mà d’obra sense qualificar del parc temàtic i de la bombolla immobiliària, que s’ha establit a Felanitx, no perquè li agradàs el poble, sinó perquè era el lloc més assequible, però mai no han estimat l’indret que els ha acollit, fins i tot ara es pot escoltar com individus, molts d’ells nascuts a Felanitx, en parlen com «ese pueblo de mierda». I la culpa no és seva, la pregunta que ens hauríem de fer tots és: com podem fer que Felanitx torni a ser un poble capaç d’enamorar els seus habitants?
A punt de tancar aquesta petita reflexió, he sentit uns crits a fora, al carrer. Com que m’agrada escriure vora la finestra he alçat el cap i he vist un esbart de ciclistes que baixaven la costa de sa Creu Nova (carrer del Rei en Jaume I, per si els nostres regidors no identifiquen l’indret pel seu nom tradicional) que baixaven a una velocitat que superava la que està permesa; no sé si els crits que feien eren per avisar els vianants i aquests s’apartassin o si eren deguts a l’emoció que els proporciona la velocitat, de qualsevol manera els carrers del poble no són per fer carreres.
Una altra d’avui mateix: m’ha arribat la foto d’una pissarra al bar de la tercera edat de s’Horta, on es mostra el menú de dia (12 €), escrit tot en perfecte castellà. Escriure «frito mallorquín» en comptes de «frit mallorquí», o «lechona» per «porcella», o «caracoles» per «caragols» no crec que ho faci més entenedor a la clientela potencial. O tal volta és una operació d’alliçonament per part dels polítics de s’Horta que necessiten tenir n’Abascal content?
